L'última carta

Un relat de: Adeta

"Avui dijous 25 de Maig, és per mi el dia més trist i més terrible del dia que em van agafar, vindran dies pitjors? Doncs jo crec que sí, ja que la nota que hem rebut ens a donat a entendre que a arribat el moment final de la nostre vida, i tant és així que et dedico aquest escrit ja que és la meva última voluntat, ja que no puc esperar a fer-ho un altre dia, ja que alguna nit, potser aquesta! Potser demà nit! Em vinguin a buscar per sempre i per això aprofito aquesta tarda, per si de cas"

Sembla que sigui ahir el dia que, juntament amb la meva filla Núria vam sortir de casa dels meus pares. Ens encaminàvem cap a casa nostre. Vam passar pel camí de baix, la meva filla em preguntà:
"- Per que passem per aquí papa?
- Perquè tinc ganes de caminar...
- Ah! D'acord!"
La veritat és que va ser casualitat, sempre passàvem per dalt. Però aquell dia no, qui sap si hagués fet cas a la meva filla i haguéssim passat per dalt...qui sap si ara l'estigues abraçant...
-Jaume, que fas? Et veig molt pensatiu
-No res Eugeni, estic escrivint una carta a la meva dona i penso..
-Jo ja no tinc forces ni per escriure..
L'Eugeni només tenia 23 anys, era veí del poble des de sempre, ens coneixíem de tota la vida, era tant trist estar aquí...

"Adela del meu cor, en aquests moments tan tràgics espero que em perdonis si te donat algun disgust, no ha sigut per falta d'estimació i amor, sinó al contrari perquè sempre...sempre t'estimat molt, perquè tu ets i seràs per tota l'eternitat part del meu cos i del meu esperit; això m'agradaria demostrar-ho, més ai!! Que això no serà possible per culpa de la mort que en aquests moments em persegueix fins que arribi el moment, llavors adéu estimada meva per sempre"

Aquestes paraules em feien plorar, però en aquests llocs no es té vergonya, aquí tothom plora...tornava a recordar quan passant pel camí de baix, aquells guàrdies civils em van cridar, la meva nena, encara innocent no va reaccionar, es pensava que em demanaven quelcom. Vaig anar cap a ella:
-Núria, torna a casa la iaia.
-Per que? La mama ens espera a casa.
-Tu fes-me cas, que aquests senyors em demanen..
Va ser l'ultima vegada que vaig veure la meva filla, la ultima vegada que vaig sentir la seva veu, la seva olor, que vaig veure aquells cabells rossos llisos i brillants. La meva nena s'ha anar corrents, jugant amb les pedres...
Aquells dos homes em van portar al quartel, allà em vaig trobar a l'Eugeni que també l'acabaven d'agafar, ens van dir que havien denunciat uns del poble, ho vam negar tot, dèiem la veritat! No ens van creure...

"Pares estimats el meu últim desig és que es posin tranquils i serens, el vostre fill s'han va a la tomba amb el cor ple del vostre amor, ja que heu patit i segui patint per mi, i per això us demano que agafin força, molta força per sobreviure aquest tràngol tan amarg. La meva satisfacció és que viviu molts anys, per viure les meves filles i els meus pobres nebots que tan petits han tingut la desgracia de perdre al seu pare a la guerra i ara a mi que els estimo com fills meus; que em recordin..."

Tothom ja dorm, menys jo, només pensava en ells...
Pobre Eugeni! Només tenia 23 anys, amb una filla de 3 anys, semblava ahir quan el veia amb la seva dona amb la nena jugant al parc del costat de la plaça, es veia que se l'estimava molt... a les dues. Ahir va rebre un paquet, va ser molt trist quan del paquet va veure que la seva dona li havia posat una foto de la seva filla. Dorm amb la foto al cor...

"Núria, filla meva, tu ja comences a tenir coneixement, en aquests últims moments, el teu estimat pare et demana, que com si fossis una noieta compleixis tot el que et digui la bona de la teva mare, iaia, avi i tieta sense disgustar-los, sinó jo ploraré des del cel i si m'estimes no em faràs plorar.."

La meva filla menor tenia els mateixos anys que la filla de l ‘ Eugeni, tan innocent... no la podria gaudir mai ni ella a mi... la pena que porto dins és més gran que esperar la mort entre aquestes reixes de la model.

"Montserrat, filla meva, tu res saps ni res entens, però una vegada siguis més gran, el teu pare que molt t'estima et demana i t'ordena que compleixis lo que et diu la teva mare, iaia, avi i tieta. Si ho fas així, jo des del cel seré feliç.

Adéu estimada dona, adéu estimades filles, adéu estimats pares, adéu germaneta, adéu estimats nebots, adéu per sempre!"

Vaig guardar la carta en un lloc segur, aquella nit, per sort, no ens van venir a buscar...però quan ho farien? Vaig trigar a dormir-me...

"PD: Encara que porti la data de 25 de Maig, és avui el dia que han vingut a buscar-nos, el 12 de Juny del 1939."


Comentaris

  • OSTRES QUE TRIST![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 20-04-2007 | Valoració: 8

    ES L'HISTÒRIA D'ALGUN FAMILIAR TEU? POBRES ELS QUE VAN MORIR A LA GUERRA. JO TINC DOS RELATS DE NADAL EN EPOCA DE GUERRA ES DIUEN "TOT I AIXI ES NADAL" I "UNA GUERRA PER NADAL". ELS LLEGIRAS?

  • Possss...[Ofensiu]
    Flanagan | 02-08-2006

    que està mu bbb!! Molt emotiu!! M'agrada sobretot com l'acabes... amb la data que porta un any fatídic...

    Molts ptnsss!!

    Alexander

  • hola![Ofensiu]
    AnNna | 13-05-2005

    doncs... no he llegit el relat, però l'he guardat a preferits per a llegir-lo...
    ara només et faig aquest comentari per a felicitar-te aquests disset anyets!! jejeje! t'he descobert en un bon dia, eeh?!
    a mi encara em queden 5 mesos... què hi farem... vinga noieta, que només queda un any pels 18!! :P
    doncs res, que espero que t'ho hagis passat molt molt bé, i que acabis de passar un molt bon dia, aquest divendres que donarà peu a 3 dies de festa que ens aniran tan bé a tots!!!

    (menys a algú que jo sé, que s'amargarà, però que ara no ve al cas)

    vinga molts petons, wapa!!!!

    MOLTÍSSIMES FELICITATS!!!!!

    AnNna

  • Cartes...[Ofensiu]
    Llibre | 13-05-2005

    ...com aquesta, és trist reconèixer-ho, però n'hi ha moltes. I van existir perquè durant uns anys una guerra cruel, injusta, il·legal... (hi podríem trobar tant i tants adjectius!), va marcar i segar moltes vides.

    Has agafat un tema difícil de tractar, Adeta, però crec que te n'has sortit força bé. Potser li cal polir alguns detallets, però noia!, m'ha arribat, el teu escrit.

    Fins la propera,

    LLIBRE

  • ............[Ofensiu]
    xaga+asha | 12-01-2005

    La carta està molt bé!! És una molt bona idea...
    Però...no m'agrada llegir coses que tinguin faltes d'ortografia... Ho sento no ho soporto...
    Però m'ha agradat molt!

  • FANTÀSTIC![Ofensiu]
    Fiona | 11-01-2005 | Valoració: 10

    Encara tinc la pell de gallina...i un calfred que em recorre tot el cos. Moltes vegades he pensat que cruel que deuria ser una mort d'aquestes característiques. Si no l'has llegit, et recomano el llibre que Escribano va escriure a Salvador puigantic, l'últim executat per Franco! Gràcies, un cop més pel que escrius...Vaig a seguir llegin-te que m'encanta com ho fas!

l´Autor

Foto de perfil de Adeta

Adeta

31 Relats

59 Comentaris

42159 Lectures

Valoració de l'autor: 9.10

Biografia:
HOLA! ja porto tres anys enregstrada aquí i encara que m'agradaria tenir mil i un relats no estic del tot descontenta. Crec que he escrit el que sentia quan ho sentia i gràcies aquest fet he pogut desfogar-me quan em calia fer-ho.

No sé si he millorat en el transcurs d'aquests anys però mai deixaré de ser qui sóc ni d'escriure i encara que no m'hen ensurti del tot bé...EI! que ningú és perfecte oi? Ni tan sols l'amor que nosaltres desitgem ^^

Sigueu feliços

Adeta