Cercador
L'última carta davant d'un cafè
Un relat de: EnTotomaitéfred- Compartir:
Tans anys de passió, de revolcades, de besos de menjar-nos-ho tot i sentir-nos part, arrel d'un somni perdurable
Qui perd aquests plaers ha perdut les ganes de viure, però qui no els ha buscat s'ha prohibit de viure.
Ara s'han ofegat de cop, en l'espai distant, dins d'aquest paissatge mort orfe de tota brisa que pugui exitar-lo, i en l'amarga buidor de no saber què dir-nos, com si fóssim fantasmes d'un passat molt llunyà o hipòcrites professionals comdemnats a desteixir un amor.
L'olor del cafè fumejant a la taula, a la mateixa taula del bar on potser fa uns anys començàvem a estimar-nos, és l'´únic que ens lliga i l'únic que ens lligarà.
Un dia es tancaràn a poc a poc les ferides i donarem a la gent la raó, quina ironia! "Que l'amor entre nosaltres no podia acabar bé!" serà per covardia
Estaré abatuda qualsevol nit de lluna incerta, i tu no veuràs el meu neguit rere l'escut de la teva indiferència, penso
Va ser bonic tot aquell temps, viscut a fons, a flor de pell, i ara t'emportes la rosa i em deixes l'espina, un oblid, un comiat
I no és falç si et desitjo tot el millor a la vida, la que vius a ple pulmó i amb la mirada encesa. I creu-me quan et dic que no és dolent viure tan sols de desitjos, perquè el desitg no entén ni entendrà mai de cap tipus de norma o racionalitat, sinó d'impulsos i d'emocions, les que t'ajuden a complir els somnis que no et deixen dormir quan la raó, polissó de la nostra existencia, et desperta sempre que aconsegueixes somniar despert.
I és això el que m'ha fet sentir, tremolar quan em parlaves a cau d'orella, sentir com els teus dits resseguien cuidadosament la meva figura, respirar lentament quan em tocaves, la profunditat del teu respirar i és això el que m'ha fet patir , viure l'amor a batzegades, plorar quan només em quedava la olor, esperar una mirada serena, esperar una mirada només per a mi, esperar i esperar que algun dia siguis tu el que m'esperis
Comentaris
-
Has...[Ofensiu]AVERROIS | 17-01-2006 | Valoració: 10
...conegut el que es estimar, no hi ha recança si al final no pogut ser res mès que una flor d'estiu, i que! en el llibre de la vida has omplert una pàgina meravellosa que ja no es podrà esborrar. Una abraçada.
-
Un 7?[Ofensiu]filladelvent | 17-01-2006 | Valoració: 10
Saps la quantitat de mals "escriptors" que hi ha en aquesta web que tenen 9'5? I tu amb un miserable 7...
Potser un 7 està bé, però en relació a les notes que es posen en aquesta web, em sembla vergonyós. Per tant, i en contra, d'allò que acostumo a fer, et puntuo el relat en espera que això ajudi a fer canviar un número que per altra banda tampoc és cap referència important per saber la qualitat d'un autor... o és que som tots professors de literatura, per saber valorar els col·legues?
Bé, entrant al teu relat, t'he de dir que m'ha agradat de veritat (com ja deus suposar pels elogis que acabo d'escriure...), que m'hi he sentit plasmada i que crec que tens allò que ha de tenir algú que vol escriure bé: un ampli lèxic, imaginari rics amb comparacions i mètafores, bona ortografia...
Tot i que d'aquest últim punt et vull corregir un parell d'errades:
falç és fals; desitjos és desigs; existencia és existència...
Mmm... ara rellegint el text he descobert que aquesta prosa poètica és realment excitant als sentits. T'embolcalla... un final fabulós, per cert.
Deixa'm destacar el que més m'ha agradat:
Tans anys de passió, de revolcades, de besos de menjar-nos-ho tot i sentir-nos part, arrel d'un somni perdurable
en l'amarga buidor de no saber què dir-nos, com si fóssim fantasmes d'un passat molt llunyà o hipòcrites professionals comdemnats a desteixir un amor.
L'olor del cafè fumejant a la taula, a la mateixa taula del bar on potser fa uns anys començàvem a estimar-nos, és l'únic que ens lliga i l'únic que ens lligarà.
Va ser bonic tot aquell temps, viscut a fons, a flor de pell, i ara t'emportes la rosa i em deixes l'espina, un oblid, un comiat
i és això el que m'ha fet patir , viure l'amor a batzegades, plorar quan només em quedava la olor, esperar una mirada serena, esperar una mirada només per a mi, esperar i esperar que algun dia siguis tu el que m'esperis
Moltes felicitats, de debò. Tens talent, aprofita'l!
-Filladelvent-