L'última cançó

Un relat de: Eric Martinez
És interessant... sempre m'ha agradat ballar... és més, crec que des de que he tingut memòria que he estat ballant. Ballava als aniversaris, ballava a les bodes, fins i tot, a vegades, ballava als enterraments.

Era una tarda calorosa, sabeu aquella calor d'estiu? Aquella de mitja tarda que t'incita a sortir a la fresca del carrer? Recordo que almenys a mi, s'hem va ocórrer aquella acció...

El terrat de casa meva era el lloc ideal per fer realitat la meva aspiració... una bella sonata s'escoltava des de la llunyania... era una bella cançó en blanc i negre que susurraba la veu d'un Sinatra cansat. Recordo que vaig començar a mourem amb la música... "Fly to the moon" Era la sintonia seleccionada... i jo, que sempre havia desitjat anar a la lluna, vaig començar a mourem al ritme d'aquella melodia...

El terrat donava al pati d'una veïna que no tenia molt bona oïda... i els meus passos, sense cap avís es van moure com una guineu que busca la llibertat entre els grangers... dos passos mes... i la senyora regava les plantes... tres passos... i la senyora llegia un llibre... el títol del llibre era... encara no el veia bé... mentre sonaven Mart i Júpiter, canviava el meu pas de ball... una nova visió... un nou ascens... "Muerte de un viajante"... i jo... finalment... pujava a la lluna...

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: