L'últim Vals

Un relat de: Josep Ventura

Se’t dibuixen les notes al cor
i els teus ulls il·luminen la pista
quan la musica s’escampa pel parquet
les teues sabates de brillants
són com ales de papallones
que veuen el sol de la tarda.

S’uneix la mà amb la mà
i tremolen els dits al teu cos
mentre danses embruixada
per la misteriosa melodia
d’aquest ball.

Pobre ballarina de la capseta
de música que dóna voltes seguint
el ritme amb els peus clavats,
vestit de seda i ànima de cartró.

Voleia el vestit, voleiant el cabells
i és feliç el teu somriure, somies
amb ser com una ploma que és
amant del vent i escapar-te amb ell,
dormir a la fulla d’un arbre i a
l’alba ballar amb el cant dels ocells.

Quan ja sols us pugueu donar la mà
i recordeu la ballarina de la capseta
de música, ell, vindrà a buscar-te per
ballar, mà amb mà, tremolaran els
seus dits al teu cos i mirant-vos al ulls
sabreu que aquell serà l’últim vals.


Comentaris

  • Molt bon poema![Ofensiu]
    Annalls | 05-11-2013 | Valoració: 10

    Un cop més la melangia, encara amb més poesia que l'anterior comentat, el del únic carrer . M'agrada molt l'element de la ballarina.
    Anna

  • Darrer ball[Ofensiu]
    allan lee | 24-10-2013

    Pobre ballarina de la capseta! Pobres amants per qui passa el temps! El teu poema m'omple de melangia i tristesa. Tan bell i evocador, com ens tens acostumats.

    Em pots dir quin bolet és aquest de la teva bio? Fa un any, vaig trobar un bolet com un ou ferrat una mica fastigós, dins d'aquesta mena de peu blanc, i a dins era tot gelatinós. N he pogut trobar què era, i vaig ser tan burra que no li vaig fer cap foto.

    Una abraçada, gràcies per escriure tan deliciosament

    a

  • Instants[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-10-2013 | Valoració: 10

    Has dibuixat els instants del ball amb colors vius, lluents i vius. Has introduït la figura de la ballarina de la capseta com un element de contrast magnífic. Has escrit un final tristoi pensant que serà el darrer vals. Sigui com sigui, has dibuixat tots els moviments del ball, tots els gestos i els sentits que l'acompanyen. A ballar! Una abraçada.

    Aleix

  • S'ha de...[Ofensiu]
    AVERROIS | 22-10-2013 | Valoració: 10

    ...ballar fins l'ultim vals, i procurar que la música entri en els sentits per amorosir cada segon que a vegades es fa etern.
    Mercés pels teus comentaris.
    Una abraçada.

  • Trist, real i bonic![Ofensiu]
    Eloi Miró | 21-10-2013 | Valoració: 10

    És trist pensar que hi pugui haver un últim vals... m’agradaria pensar que després d’aquest en vindrà un altre i un altre i un altre... quantes vegades hem experimentat aquella sensació en què no voldríem que s’acabés aquell moment, que voldríem que es reptis cada dia i en tot moment... amb aquella persona. Es trist pensar que el temps passa i quan ha passat ja no torna, però per sort o per desgràcia no podem fer res més que tirar endavant i a vegades mirar amb certa nostàlgia un passat proper o fins i tot llunyà!

    Molt de gust i una salutació cordial Josep.

    Eloi

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Josep Ventura

Josep Ventura

116 Relats

491 Comentaris

95368 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.
El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.

Llegir es la gana insatisfeta del pensament.

Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.

regastell@hotmail.com