Cercador

Llista categories

L'últim tren

Un relat de: copernic

L'ÚLTIM TREN

Els retards i averies de la R.E.N.F.E. són, agafats en el seu conjunt, una verdadera institució en aquesta Espanya que per més que alguns s'entestin a definir-la com a moderna i dialogant se sembla molt més a aquella Ibèria negra i profunda que magistralment va retratar Machado. De la meva memòria personal recordo dues anècdotes: Una vegada en què el tren va quedar aturat a un quilòmetre de l'estació de Vilajuïga i em vaig passar tres hores mirant uns canyissos per la finestra que m'impedien admirar la magnificència de la plana de l'Empordà mentre esperàvem un tractor que ens vingués a rescatar i una altra en la que la meva família i jo vàrem haver de sortir per cames en incendiar-se la cabina del conductor a l'estació de Peralada, avui fora de servei.
El ferrocarril real, aquell que fa servir la majoria de la gent per és el que cobreix un trajecte en un radi d'uns vint-i-cinc o trenta quilòmetres, no un tren d'aparador que polítics i empresaris s'obstinen a presentar-nos com una panacea. L'A.V.E. és una solució però no la solució perquè els trens d'alta velocitat que fan trajectes curts no tenen sentit. Una vegada vaig pujar al T.G.V. que fa la ruta d'Avinyó a Paris. El comboi, en els set-cents quilòmetres de recorregut només va parar a Valence i a Lió, dues ciutats prou importants com per ésser considerades comercialment com a estacions d'aturada. Aquí volem fer-lo parar a l'aeroport de Barcelona, a l'aeroport de Girona, a Figueres. En un trajecte de dos-cents quilòmetres cinc o sis aturades. I després volen que arribi a la velocitat per a la que el tren està construït!. Això sí, no es pot comparar la línia moderna i aerodinàmica de l'A.V.E. amb els trens bruts i plens de graffitis regionals i de rodalies.
L'últim tren, el que no ens podem permetre perdre és el de les persones, no el de l'aparador. En la rebotiga d'un país hi ha d'haver un ferrocarril convencional que funcioni, un govern que aposti decididament pel transport col·lectiu i una societat que no es deixi enlluernar per les obres faraòniques i dubti, com a mínim de les solucions fàcils que proposen els profetes de la modernitat.

Comentaris

Afegir comentari

l'[Ofensiu]
ginebre | 06-04-2007
l'últim paràgraf d'aquest relat o article mereixeria ser un titular o ser ressaltat en negreta.
Molt bé, a part de la forma, planera i ben escrita, estic ben d'acord en tot el contingut.
Per quan petits túnels invisibles que comuniquin les poblacions amb facilitat, amb trens funcionals i sense sofisticacions?. Per nosaltres, per la gent, que no necessitem per res tanta alta velocitat. Al contrari, una mica de calma i de modèstia sisplau.
L'has publicat al Diari de Girona?
Salut!
tens molta raó copernic....[Ofensiu]
MarBlava | 08-03-2007 | Valoració: 10
Sóc usuaria des de fa un any de la líne Vilanova i Geltrú-Bcn anada i tornada diària, i estic ben tipa...No hi ha dia que no hi hagin "incidencias" o "hoy excepcionalmente", tot per la construcció de l'AVE, que perjudica a moltsi beneficiarà als pocs de sempre, i tindrem sort i no ens enfonsen la Sagrada Família i rodalies....
Això sense comentar les males maneres de la majoria dels treballadors i la seva incultura, que la gent ja se n'en fot només que sent el pito de megafonia
Del nul català ja en sabeu tots...
Quan tenia 16 anys vaig venir en tren des de França amb una amiga d'allà i el trajecte fins la frontera va ser genial, trens súper equipats (veniem de la costa atlàntica i vam agafar tres trens) i bon ambient al tren. A Port Bou va haver tant de canvi en tot (era 1979 i aquí encara alguns trens tenien seients de fusta!) que sentia vergonya i tot del que pogués pensar la meva amiga. El més trist de tot és que a ella no li va estranyar gens, responia a la imatge que tenien de nosaltres....
M'ha agradat molt com exposes els fects al teu relat.
Una bona abraçada!!
Veig, ai, amic!...[Ofensiu]
rnbonet | 03-03-2007
...que les coses del nord de l'Ebre són, si fa no fa, les mateixes que al sud. I que a l'est de Terol -que diuen també existeix- també passa el mateix que a l'oest. O que allà a la ratlla de Portugal ocorre exactament igual... Igualment que a les vores de l'altre gran riu, el Guadalquivir... I als 'quatre punts cardinals' -traduint el cantant estatal/regimenta- de la pell de brau.
Xicon, vivim encara en l'estat de "xaranga i pandereta", com bé dius! I quan acabarà açò? UUUIIII! com feia el llop... Però més llarg: el segle que ve, si Déu vol!
Salut i rebolica, xicon!
astrònom[Ofensiu]
gypsy | 25-02-2007
crec que escriure relats, sí és el teu fort.
Crec que escrius molt bé. Sóc absolutament sincera.
La crítica tampoc és lo meu, i no ser fer-ne. Potser t'has enfadat pel meu comentari de taller, són impressions subjectives i malgrat el que et vagi semblar em va encantar.
Tens un gran domini sobre les descripcions i el llenguatge, em sap greu que t'enduguessis una impressió errònia. Hauria posat més punts i a part en alguns llocs, però això no vol dir que millorés el text, només és la meva humil visió. La crítica, ja ho veus, tampoc és el meu fort. Espero anar millorant amb els tallers. Sí, van agafar el "Sweets" pel llibre, però ho vaig saber posteriorment a posar-lo en els tallers. I sempre, es pot millorar.

El teu text de taller em va agradar moltíssim, m'hi vaig haver d'esforçar a trobar-hi peròs.

Molts petons abraçats i gràcies!!

l´Autor

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

387662 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Afegir a preferits

Biografia:

Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >