L'últim reducte de l'experiència individual

Un relat de: David d'Argent
―En què penses, Daniel?
―Eeeh... com?
―Fa dos minuts que no em dius res; sé que en portes alguna de cap.
―Que no, dona... que no penso res en concret; tan sols llegeixo.
―Au va, segur que cavil·les alguna cosa que no vols compartir amb mi... T’agrado menys...? Creus que m’he engreixat...?
En Daniel portava mitja hora assegut a la tassa del vàter, submergit en la lectura d’un vell còmic clàssic de superherois. De sempre, el lavabo havia estat el seu espai sagrat; el refugi més íntim, a prova de revolucions, discussions conjugals i catàstrofes nuclears. Intentava relaxar-s’hi i fer de ventre, però la Verònica, la seva parella, no parava de martellejar-lo des de la terrassa, on s’havia estès una estona per prendre el sol.
―Ja ho sé! Mires porno, tros de porc!
El pobre home no va contestar. Ja només maleïa el moment en què se li va acudir proposar l’última novetat de la marca de la poma, com a regal mutu de Nadal. L’iThoughts s’integrava al cervell mitjançant una cirurgia ràpida i no gens invasiva, que permetia llegir els pensaments del portador, processar-los informàticament i transformar-los en accions automàtiques: controlar dispositius a distància, enviar i rebre missatges, actualitzar les xarxes socials... En conclusió, telepatia: allò que la saviesa infinita de la Natura mai no havia sabut o no havia volgut procurar-nos, als humans, ara la ciència i la tecnologia ho posaven a l’abast.
―Escolta, Vero... sobre això de l’iThoughts... N’hem de parlar.
―Sí, tens raó. Ho tenim mal configurat; hauríem de poder veure’ns les idees sense cap mena de filtre.
Durant uns segons preciosos, en Daniel va rememorar nostàlgic com havien estat les relacions personals, abans que la darrera engruna de vida privada quedés finalment arraconada. En acabat, va deixar anar un sospir derrotat.
―Com vulguis, després m’ho miro...
Es va aixecar, va llençar el còmic a la paperera i va enretirar el pestell que bloquejava la porta de la cambra de bany.

Comentaris

  • A mi, senzillament, m'ha fet por[Ofensiu]
    Montseblanc | 05-01-2017

    En una societat en la que si dius que no tens facebook, o instagram, o mòbil; et miren molt de cantó, imaginar un món en que els pensaments també són compartits m'ha fet esgarrifar.
    Amb el pas dels anys m'he adonat que el que es veu per fora és només la punta de l'iceberg del que ens bull per dins. Bé, és cert que amb les noves tecnologies, ens anem mostrant més, però a dins sempre en queda molt i no sempre "visible" i "païble" pels altres. Seria insuportable pensar, reflexionar, desitjar i que els altres o veiessin al mateix moment, encara que fos la persona estimada, potser molt pitjor fins i tot que ho veiés la persona estimada.
    No és molt millor intentar conèixer a les persones, descobrir-les (si es deixen) que envair el seu cervell?
    Fa molta por un món així... Seria deixar de ser individu.
    I quina angoixa per evitar que el cervell juganer i boig pensi coses massa terribles i incompartibles!

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 03-10-2016 | Valoració: 10

    Ho publicarem al NADAL DE CONTE

    Si vols afegir una imatge fes-jo en un arxiu separat, el text en un i la imatge en un altre.

    Gràcies

    tribuna@guimera.info

  • Connexió telepàtica[Ofensiu]
    qwark | 17-02-2016

    Certament no és del tot casualitat que haguem partit de la mateixa premissa per parlar de la telepatia: un dispositiu electrònic que permetrà connectar els cervells dels humans directament.

    Es podria dir que ens hem comunicat per telepatia?

    També és curiós que ens haguem centrat en els perills d'aquesta tecnologia, tot i ser tots dos fervents tecnòfils transhumanistes. Val a dir que jo m'ho he pres amb més calma. El teu relat fa molta més por.

    T'imagines el doble vist del Whatsapp en versió iThoughts? Eh, que t'he enviat un pensament i no em contestes. I sé que l'has vist. És que passes de mi? Uff, terrorífic.

  • Ben cert[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 16-02-2016

    les relacions personals trontollaran amb aquesta visió telepàtica.
    M'ha agradat el teu relat, una crítica positivista al camí que duen alguns estris tecnològics. Potser encara ens queda una mica lluny, tot això, però és un altre futur ben previsible aquest.

    A veure si trèiem un recull del concurs amb alguns relats de ciència ficció i fantasia prou reeixits com aquest teu o els del qwark.

    Bona feina!

    Ferran

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: