L'últim patriarca de Najat El Hachmi

Un relat de: Mar Costa
Després d’haver llegit diverses ressenyes sobre la novel·la L’últim patriarca de Najat El Hachmi podem observar quina és la recepció que ha tingut en el marc de la literatura i la cultura catalanes.

El primer que ens ha cridat l’atenció és que a dues ressenyes ens parla que pareix una traducció, això si, molt bona. Immediatament després de llegir la paraula traducció ens ve al cap per què ha se ser una traducció i no un original? Ens fa l’afecte que perquè l’escriptora sigui d’un altre lloc no ha de poder escriure en català malgrat dugui més de mitja vida vivint al nostre país. Des del nostre punt de vista, no és més que un prejudici lingüístic. Encara que, per altra banda altres crítics l’apunten com a exemple d’integració. Això en el marc de la cultura catalana és un fet importantíssim. Ens demostra que som un país minoritzat, i no només per culpa dels de fora, sinó també per culpa nostra. Per nosaltres se’ns fa estrany que algú vingut de fora aprengui i parli català, en comptes d’aprendre el castellà. Creiem que, tant els que es pensen que estan davant una traducció com els que la posen d’exemple d’integració donen massa importància a un fet que, a un país normal, no es plantejarien.
Alguna crítics atribueixen l’èxit de la novel·la pel fet que ha sabut reflectir la consciència de catalanitat sense rebutjar l’herència amazic. El tema de la catalanitat, a nosaltres, en afecta molt. Si una obra literària (o qualsevol altre cosa) no reflecteix gens de catalanitat ja no és un producte vàlid. I com diria Edward Said «un tigre no proclama la seva tigritut»
Totes les ressenyes donen una molt bona acollida a l’obra, no podia ser d’una altra manera si tenim en compte que va guanyar el premi Ramon Llull de novel·la l’any 2008. Els crítics opinen que és una novel·la que arriba al gran públic sense fer rebaixes en relació a la qualitat literària. Creiem que és un bon argument atès que empra un llenguatge àgil i pot ser una lectura ràpida però alhora plena de petits detalls.

En Conclusió, creiem que l'obra és una gran obra. Però aquesta ressenya va dirigida als crítics qui donen molta importància a fets que realment no n'haurien de tenir. Necessitem fer un canvi de pensament en algunes coses per així, deixar de ser un país injustament minoritzat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: