L'ÚLTIM GENET DE L'APOCALIPSI

Al cim del món ha arribat l’insult,
éssers absents d’estima
ocupen càtedres polítiques
arreu dels estats,
desídia de virtuts,
descrèdit de justícia.

Ja el món és un casino
farcit d’humanals fitxes
llançades a la sort
de legal servitud.
La banca sempre guanya,
l’ingenu sempre perd,
humiliat, trepitjat, ferit.

Per què us doneu al joc, companys?

Ja el món és un prostíbul
menat per la indecència,
demòcrates impúdics
la llei porten al catre,
infecten la natura,
contagien tots els pobles
del mal d’allò mortal.

Per què us aneu de putes, companys?

Ja el món és un conflicte
de guerres i baralles,
depravats i canalles
que enceten llurs batusses
per diner i poder,
per controlar recursos,
foragitant, desarrelant allò sagrat
conquerit per capital i mercadatge.
I guanyen, i manen,
mil xiquets moren famèlics
pel preu d’un vil fusell,
dia rere dia.

I vosaltres, companys, què feu?

Ja el món és una infàmia
que s’encarna de polític,
moribunda la paraula
corrupta pel parlament,
els temples de la justícia
són coves d’iniquitat,
les ciutats i les persones
d’ignomínia arruïnades.

Cóm podeu viure així, companys?

Ja el món és un erm
colonitzat de barbàrie,
s’apropien de les terres
pels dogmes i les pistoles,
exterminen les cultures
per imposar democràcia,
i en pro de la llibertat
fan bandera de les armes.

El penó tot ple d’estrelles,
cadascuna és una tribu
humiliada i soterrada
pel mal de supremacia.
L’arrogant es creu hereu
d’un país que no te història,
ni erudits ni pensadors
forjaren constitució,
sols lladres i delinqüents,
pistolers per tradició,
imposaren normatives
pilars de la institució.

Els xiquets practiquen armes
amb llenguatge violent,
els pobres no tenen drets,
els rics paguen justícia
rient la pena de mort
que plora l’innocent reu.

Abjectes i indecents,
proxenetes de la vida,
tenen el diner en boca
i la pistola en mà,
daurat tenen el trage
però podrit el seu cos,
negligit tenen l’esperit
i la filosofia perduda,
no saben res de l’humà
ni del respecte i l’estima,
però tenen tecnologia
per conquerir voluntats.

Al cim del món ha arribat l’insult,
ja el món és un conflicte,
ja el món és una infàmia,
ja el món és d’un obscè.

I vosaltres, companys, on sou?