L'últim eco d'una veu

Un relat de: brins

Feia molt de temps que la Laia necessitava desteixir els cordills que l’empresonaven a una llar escassa d’ocells, però tot i que la sang d’una dona maltractada és ferida de tots, ningú no li oferia altra ajuda que el suc espès de la indiferència. I jo també romania immòbil, m’arraulia dins de la compassió creient que el temps ja l’alliberaria del seu infern… Ahir, però, durant uns minuts d’intimitat, vaig gosar parlar-li de fugida i d’ alliberació, vaig assenyalar-li nous rumbs, i ella, esperonada per mi, gosà dir al seu home mots tan clars com un prodigi d’aigua que s’esmuny: “JA N’HI HA PROU! ET DEIXO!

Aquestes paraules foren l’últim eco del seu silenci… A la fera se li encengué el desig corrosiu de la possessió i imposà salvatgement la seva prepotència; avui la Laia roman enmig d’un bassal de sang… té encara papallones als llavis i tots els colors del món als ulls…i jo em sento culpable com l’aire que involuntàriament vincla una flor, culpable d’haver-me atrevit a proposar una decisió arriscada, culpable de no haver denunciat mai el maltractament que patia la meva filla…

_____________________


Diuen que l’ogre després d’assassinar-la s’ha tret la vida, se n’ha anat com la serp enmig les pedres, però això… és irrellevant.


Comentaris

  • eco d'esperança[Ofensiu]
    ales de foc | 01-07-2016 | Valoració: 10

    Uf.. què dir que no t'hagin dit ja en anteriors comentaris...La Laia s'aferra a l'esperança des del buit, desde la indiferència del seu entorn..però és la bèstia la que trenca el seu món ja trencat. Paraules exactes has utilitzat en aquest relat per copsar una realitat massa real, per desgràcia.

    Enhorabona.

  • Ho sento,[Ofensiu]

    he clicat dues vegades.

  • Només tinc les paraules[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 01-07-2016 | Valoració: 10

    d'aquest poema que vaig escriure fa ja molt de temps:

    SAC DE COPS

    Rera les ulleres
    de fosques amenaces, camufles la vergonya
    morada, roja, blava, colors de la barbàrie.

    Rere els silencis
    espessos d'ignomínia, dissimules insults,
    veu cruel que intimida per manca d'arguments.

    Sota la roba
    disfresses batzacades amb olor a covardia,
    les urpes esmolades per la llei del més fort.

    En el cos
    acolores ultratges,vexacions que escatimen
    retalls de dignitat pel tacte fastigós.

    En el cor
    arrauleixes l'espant i arreles la rancúnia
    de la teva carn trèmula pel seu ferotge esguard.

    En la ment
    enganyes etzibades dient que és culpa teva,
    que és ell qui mana a casa, que tu l'has provocat.

    Però no t'enganyis més, ja és hora de dir prou!

    NO ÉS L'AMO I SENYOR,
    NOMÉS ÉS UN COVARD!!!


  • Només tinc les paraules[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 01-07-2016 | Valoració: 10

    d'aquest poema que vaig escriure fa ja molt de temps:

    SAC DE COPS

    Rera les ulleres
    de fosques amenaces, camufles la vergonya
    morada, roja, blava, colors de la barbàrie.

    Rere els silencis
    espessos d'ignomínia, dissimules insults,
    veu cruel que intimida per manca d'arguments.

    Sota la roba
    disfresses batzacades amb olor a covardia,
    les urpes esmolades per la llei del més fort.

    En el cos
    acolores ultratges,vexacions que escatimen
    retalls de dignitat pel tacte fastigós.

    En el cor
    arrauleixes l'espant i arreles la rancúnia
    de la teva carn trèmula pel seu ferotge esguard.

    En la ment
    enganyes etzibades dient que és culpa teva,
    que és ell qui mana a casa, que tu l'has provocat.

    Però no t'enganyis més, ja és hora de dir prou!

    NO ÉS L'AMO I SENYOR,
    NOMÉS ÉS UN COVARD!!!


  • Una decisió[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 28-04-2016

    Merci per comentar-me, brins. He près la decisió de no tenir autors preferits.... d'això... espero que em seguiu tenint en compte! Una forta abraçada!


    Sergi : )

  • Ferides que són de tots[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 24-04-2016 | Valoració: 10

    Hola Pilar. Em va agradar molt aquest relat, però també voldria deixar unes paraules. Jo he vist açò que descrius, al costat mateix de ma casa, porta amb porta. Per tant, no m'és estrany en absolut. Com molt bé dius, "la sang d'una dona és ferida de tots". Ocorre que s'ha d'actuar amb molta prudència i no sempre es fàcil... Per ell; moltes vegades ell és un ésser frustrat, amb poca autoestima; els seus problemes podria compartir-los amb la parella, però, en comptes d'això, prefereix maltractar-la i pensar que ella és culpable. Crec que qui no s'estima, difícilment pot estimar algú altre. Els veïns ajudem, la família ajuda, però la seua violència no té límits, i de vegades parlem d'algú que, a més, es droga o beu continuadament. El cas de la meua veïna va anar relativament bé, encara que ella ha quedat força tocada per un càncer ja superat i un problema de depressió. Jo vaig patir molt i sé que també molts altres veïns. Férem el que vam poder, de vegades arriscant massa. El teu relat és molt bo, i m'alegre que hages triat un tema tan escabrós, perquè cal parlar i escriure sobre el drama que comporta una situació com aquesta. Et felicite de tot cor per haver-ho escrit i, amés, de la manera que tu ho fas.

  • Aquests temes...[Ofensiu]

    Aquests temes que, desgraciadament succeeixen massa vegades, costen d’entendre... costa molt pensar que hi ha gent així, amb aquestes reaccions...
    És un relat dur, punyent, esgarrifós. Relat expressat amb quatre paraules ben triades que ens expliquen més del que diuen.
    —Joan—

  • Punyent![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 05-04-2016

    Relat molt actual, com tots els casos de maltractament per part d'aquestes feres incontrolables que has retratat tan bé amb unes paraules molt ben escollides. Dolorós, punyent, sobretot per part d'aquesta mare que sempre més sentirà el pes de la culpa damunt les seves espatlles. Que difícils resulten segons quins consells encoratjadors.
    Una abraçada, brins.

  • Si les paraules...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 05-04-2016 | Valoració: 10

    ... ja sonen així, la confusió que m'entra per arribar a copsar com deu ésser una realitat semblant és lluny del meu cervell. En aquest món on l'odi humà no té cap frontera, ens volem sentir còmodes i segurs. Jo diria que això últim no existeix, tenint en compte del que ens adonem que ens envolta. O perque ens importa.


    Sergi : )

  • Brutalitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-04-2016 | Valoració: 10

    És una decisió difícil aquesta de deixar un maltractador. Les raons, totes, però has posat de manifest el principal escull, ell. La mare té tota la raó del món en dir a la seva filla que marxi, però amb això només no n'hi ha prou, cal evitar la bèstia. Com? Difícil; per això encara continúen els maltractaments. Una abraçada, Pilar.

    Aleix

  • Que bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 05-04-2016 | Valoració: 10

    Es esgarrifos pel que significa. Per desgracia masses vegades això qu´ expliques tant i tant bé succeeix.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: