Cercador


Llista categories

L'últim cafè

Un relat de: Jordi Remolins

La monotonia de l'asfalt de l'autopista i l'única llum dels dos fars del cotxe emmig d'una nit fosca i tancada, van contribuir a accionar les parpelles de l'amant furtiu, després d'una boja nit de sexe. Lentament van caure sobre els seus ulls, al mateix ritme que la cadenciosa melodia radiofònica que fluia pels altaveus de l'aparell de música es fusionava amb el somort soroll del motor, quedant tant dolçament adormit que ni tan sols va adonar-se de què el dipòsit de combustible del vehicle ja feia estona que estava en reserva. Al cap de vint quilòmetres el cotxe es va aturar eixut de gasolina, però no va ser fins que un camió de gran tonatge el va envestir altre cop per darrera, que el conductor no va lamentar un breu instant no haver-se pres el café a què l'havia convidat el seu company secret per dissimular el regust de semen de la boca, poc abans d'iniciar el viatge.

Comentaris

Afegir comentari
  • Concís...,[Ofensiu]
    rnbonet | 13-10-2005 | Valoració: 10

    ...curt, amb tir directe al crani. I elaborat només amb tres frases; llargues, però contundents. Sobretot la que tanca la història.
    Enhorabona, "tiu"!

  • joia[Ofensiu]
    Gica Casamare | 23-08-2005 | Valoració: 10

    "però no va ser fins que un camió de gran tonatge el va envestir altre cop per darrera", en les teves petites joies hi ha diamants realment preciosos... perdona per la metàfora cursi, però enten-ho com a un acudit kitsch.

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Remolins

Jordi Remolins

65 Relats

118 Comentaris

77690 Lectures

Valoració de l'autor: 9.20

Afegir a preferits
Biografia:
La infantesa de Jordi Remolins (Ripoll, 1970) transcorria plàcidament fins que una pilota mal dirigida va trencar el vidre de l'últim pis d'un edifici del pati dels salesians. La sort o la desgràcia va voler que sota mateix de la pluja de bocins de cristall que es va produir, hi hagués el seu crani de deu anys. La recerca del fragment de vidre incrustat va resultar infructuós, però a partir d'aquell moment un nou ventall d'inquietuds va remoure el seu cervell. Impenitent operari metal·lúrgic per imperatiu vital, periodista aficionat i columnista a estones perdudes (El 9 Nou, La Marxa, El Ripollès, Osona Comarca, Diari de Girona), ha estat impulsor del fanzine Fimosis, ha col·laborat a Elforat, on ha publicat la sèrie de relats Els pecats regionals, i a Ruta 66 amb el pseudònim de Renzo Montagnani II. El seu activisme subcultural s'ha ampliat també a la televisió i ràdio locals, que han estat testimonis d'engendres audiovisuals com Els homes durs no ballen (TVR), La gran estafa del rock'n'roll (RMC) i Sang Fresca per Mamífers Voladors (Ràdio Ripoll). Actualment és el redactor del lloc web dedicat a l'erotisme www.eroscatala.com i té el blog http://remohead.blogspot.com.
Subcampions en sèrie (2004 Edizioni Vitali) va ser el seu debut literari, un recull de setze contes sota la influència de Bukowski, Welsh, Ellis, Iceberg Slim, d'autors clàssics de la novel·la negra com Burnett o Himes i del subgènere hard-boiled, tot plegat adobat amb dosis de surrealisme. Promesa o frau, Remolins és un nou valor per impulsar (o enfonsar encara més) la literatura catalana moderna, el messies punk-writer que estàvem esperant. Almenys fins al dia que aconsegueixi extirpar-se el maleït tros de vidre que porta clavat al cervell.
Contacte: renzomontagnani@hotmail.com
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >