L'ULL

Vaja! aquest no t'ho havia comentat, què rar!

Realment m'ha impressionat com ho descrius. Realment l'artista té un ull sensible i tan extraordinari que t'ha dibuixat delicadament amb els seus sentits, on tu li fas poses desinibides, on tu li fas poses que atrauen al pintor.
Molt bo i amb molta qualitat.
Saluts.
Perla de vellut

La veritat és que només una vegada vaig dibuixar amb el llapis un cos humà. Va ser quan tenia vint anys i n’han passat trenta-dos més i ja només he pintat aquarel•les molt de tant en tant. És cert que el poder que et dona el llapis no te’l dona l’aquarel•la, al menys a l’hora de dibuixar un cos humà. He posat el dibuix a la foto de la meva pàgina perquè el vegis. Ni tan sols vaig tenir una model, només era a dins el meu cap i ja veuràs que no és gran cosa però el guardo perquè va ser el darrer dibuix a llapis, no sé ben bé per què, suposo que després la vida es va accelerar una miqueta i moltes coses van quedar enrere. Però mai és tard, tens raó, potser m’hauria d’apuntar a classes, encara que per aquí on visc jo no hi ha models vius a les classes.
El senyor que et va dibuixar sí que en sabia!

Bon vespre, gràcies pel teu comentari. El dibuix on surto d'esquena està molt ben fet, en tinc una llarga sèrie, són fets per un senyor força major. Un amic em va dir que era massa eròtic per poar-lo a relats i això que ell perd el cap amb els afers de llit. Vols dir que et tremolaria la mà? Jo crec que el que et faria és vibrar! Si, perquè veuries que cada dia dibuixaries millor. Avui t'han quedat els peus curts,doncs demà els faries més allargassats. El nas massa camús, doncs esborrem-lo i fem-lo més punxut. I així poc a poc aniries progressant fins guanyar confiança i destresa. Apuntat a una classe de dibuix. Et sorprendrà que tenir un paio davant no et despertarà cap pensament sexual. Més aviat et farà sentir com una petita deessa. Perquè, tu, amb el teu punt de vista artístic aniries plasmant (creant) damunt el paper una criatura humana.També et servirà per a adonar-te que tot model "home" quan posa treu aquesta vessant passiva, ying, que representa la feminitat , la nocturnitat i la fredor com la nit mateixa.
He fet un cop d'ull a la teva pagina, veig que tens molts llegidors. Jo no entro gaire en els relats curts perquè em costa concentrar-me degut a la meva impaciència. Per això vaig de cap devers la poesia. Però a poc a poc hi aniré cabussant-me i tal volta algun dia escriure algun jo també..

...de vegades pinto, però són aquarel•les i amb tanta aigua al pinzell les traçades no són gaire rotundes. No com les formes d'un cos humà. Pintar un home em faria tremolar la mà més del que ja ho fa normalment jajaja.
Bon poema i bon dibuix!

Doncs res home, animat! no cal tenir un cos com els que hi surten al teu calendari. I menys encara estar ben armat. El que cal és entusiasme i ser un poquet narcisista i exhibicionista alhora. Doncs sinó a que hi vas, a fer el mec? A mi una anglesota em va dir que era "too perfecte!" i en cavi li motivava més una noia que semblava la venus paleolítica de Willendorf. Per a tendències no hi ha res a dir!. Tampoc no facis cabal de com et pinten la caixa d'eines. En quan a com te la dibuixaran?. Et diré tal qual la percebin : si és una dona amargada per la vida, et farà asexual o castrat. Un home vell més aviat te la representarà lligada a l' l'ideal de bellesa de la seva joventut perduda. Una joveneta te la dibuixarà amb summa pulcritud. I una de mitjana edat tal com la desitjaria ella que la tingués el seu marit, que no emprenyi gaire!. En fi, gustos per a tothom, menys potser per a tu! Però no et desesperis, perquè amb el temps et semblarà divertit.

Me n'alegro Aleix que t'hagi agradat. En quan a la teva demanda, doncs no tothom te gràcia per posar. Jo, el primer cop, allà Cornualla, vaig estar “excellent!” segons els que em dibuixaven. Semblava que ho hagués fet tota la vida. Ni jo mateix m'ho explico encara!. De resultes d'aquella primera experiència em va sortir un poema molt sentit que aviat publicaré en aquest espai. Allí trobaràs resposta a la teva pregunta. Fred? No, perquè encenen estufes perquè estiguis confortable i els focus també ajuden a estar calentet. Hi ha poses de cinc, deu o trenta minuts de durada. Un cop fent una posa fixa d'una hora a peu dret, em va venir una lipotímia i vaig caure del pòdium a terra. Vaig perdre la consciència uns segons. Però com a compensació em van pagar la feina de tota una setmana en un setmana! Allà, al poble de pescaires on vivia era difícil trobar un model masculí. Per això sempre estava sol·licitat. Aquí també ho vaig continuar fent fins que ja n'he dit prou.
Feina ben feta no té destorb! Diuen. A vegades he volgut ésser tant original que al cap d'un minut de començar la posa m'ha vingut tibantor d'un múscul i llavors he hagut de resistir fins al final, si era possible, és clar!. Les dones, per general s'estimen més pintar dones. Els homes, els més majors, també. Una dona pot dir amb tota tranquil·litat que li agraden més les formes femenines. Un home dir el mateix d'un home, ni en pintura! Com més joves menys manies. Moltes vegades m'he preguntat si algú en arribar a casa haurà fantasiejat pensant en mi. Tot podria ésser no et sembla?
El que si tothom et pregunta, homes és clar, les dones són més cautes si cap cop ha hagut “resurrecció de la carn”, ja m'entens, oi? Doncs et diré, que, en el meu cas, que em vegin nu no em produeix cap mena de morbositat sexual. Jo diria més aviat el que si em suposa és una satisfacció gran de poder ésser útil per a la plasmació de la creativitat de l'artista. No et diré pas que algun cop, mig, mig, molt mig, que un ja no és tant jove, noto que “allò” en aquell moment i que de vegades segons la positura, a vegades no te la pots veure perquè mires cap a una altra banda, et sembla que es bellugui. Llavors la solució és pensar en coses desagradables. Alguna vegada com a prevenció m'havia fet abans d'assistir-hi una dallonses. Perquè tingues en compte que el cos quan esta tant relaxat, sobretot quan, en el meu cas, el parellet, reposa a terra, el això meu és mig desvetlla com aquell que diu. Però com t'he comentat abans, és més una reacció biològica del cos que res. M'han explicat casos de nois, força joves, que han acabat amb la busca marcant les dotze. I que passa llavors? Doncs la sessió continua entre alguna rialleta i la mirada estupefacta d'alguns dels assistents. Son coses que passen....

Que difícil ha de ser fer de model! I si a més, com no podria ser d'altra manera, no et paren de mirar, doncs... Una idea molt original i un poema molt ben reeixit. Una forta abraçada i tàpa-la, que fa fred!

Aleix