Lucifer i la coca de recapte

Un relat de: wynelland
En Jordi feia de pagès. Aquell dia, quan va seure sota l’ombra de la morera que hi havia just al costat de la barraca, ja havia sembrat dos rengles de mongeteres i tret les males herbes. El sol era ben alt. El dia anterior havia preparat coca de recapte, i ara es disposava a menjar-se-la entremig de les roselles que guarnien el terra i les papallones que voltejaven entre els pètals desendreçats. Al voltant d’en Jordi, els ocelles cantaven alegrement. Va menjar una mica de coca; era deliciosa. Va collir la bóta de vi que havia deixat al terra i va fer-ne un glop. L’aire li acaronava la pell suaument. Si existia un paradís, no devia ser gaire diferent d’allò.
Però ningú no havia vist el paradís.
A l’altra extrem de l’existència, en Lucifer esmolava les punxes del seu trident mentre contemplava el paisatge. A la seva terra no hi havia roselles, ni papallones, ni ocells. Ni tan sols música. Al seu món només hi havia foc i destrucció. I una sensació de desgràcia tan enorme que de vegades aconseguia travessar els límits de l’infern. Avui era un d’aquests dies. Ho sabia. El seu trident seria capaç de fer mal al món dels homes. Al paradís que cap d’aquells éssers semblava apreciar. I mataria. Mataria a qualsevol persona que estigués degustant una coca de recapte. No sabien la sort que tenien. Al seu forn sempre es cremaven.

Comentaris

  • Excel.lent relat[Ofensiu]
    cuidador_d-ossets | 11-07-2017 | Valoració: 10

    M'agrada molt.

    Aquest relat fa pensar en les aventures i l'eterna rivalita entre el bé i el mal, entre paradís i pura matèria. I en Lúcifer, sempre ple de sadisme i crueldat, sempre llest per a clavar-li al primer ingenuu que passi.

    Et felicito pel relat.

    Una abraçada!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: