L’OUBLIÉ SANT VICENÇ DE CALDERS, EL VENDRELL. PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA

El poble de Sant Vicenç de Calders, fou municipi fins després de l’any 1940, en que fou agregat ‘manu militari’ al municipi del Vendrell.

Pel que fa al topònim s’associa generalment a ‘ banys calents’, Manuel Bofarull i Terrades, q.e.p.d ho amplia també a ‘bassals i/o estanys’ , que té el suport de la descripció històrica que en fa l’Enciclopèdia ‘ el terme antigament era pantanós: l’estany de Calders és esmentat ja el 938’.

Situat dalt d’un turó , a ponent de la riera de la Bisbal al SW de la vila del Vendrell, tenia 85 cases l’any 1910, moltes de les quals foren destruïdes del tot en els dies foscos que seguien a la sedició els feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA, algunes s’han pogut reconstruir, i perviuen com a segona residència.

Subsisteix un nucli de cases del segle XVIII entorn de la plaça Major, on hi ha l’antiga casa del comú, i prop de la plaça, l’antiga església parroquial de Sant Vicenç, documentada al segle XI i reconstruïda l’any 1784, l’edifici es caracteritza per una façana de línies ondulants, a l’esquerra de la qual trobem el campanar, de planta quadrada i un pis, on dues arcades de mig punt deixen l’espai per a les campanes. La portalada està definida per un arc escarser adovellat imbuït en una estructura de pilastres i frontó trencat, en el que es troba una fornícula amb la imatge del sant. Per sobre, en posició central, il•lumina l’interior una rosassa. L’estructura interna està definida per una nau de volta de canó amb llunetes i capelles laterals.



És del tot obvi,que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre i/o a menystenir, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, no advertim cap senyal de canvi per a millor.