Cercador
L’OUBLIÉ SANT VICENÇ DE CALDERS, EL VENDRELL. PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl poble de Sant Vicenç de Calders, fou municipi fins després de l’any 1940, en que fou agregat ‘manu militari’ al municipi del Vendrell.
Pel que fa al topònim s’associa generalment a ‘ banys calents’, Manuel Bofarull i Terrades, q.e.p.d ho amplia també a ‘bassals i/o estanys’ , que té el suport de la descripció històrica que en fa l’Enciclopèdia ‘ el terme antigament era pantanós: l’estany de Calders és esmentat ja el 938’.
Situat dalt d’un turó , a ponent de la riera de la Bisbal al SW de la vila del Vendrell, tenia 85 cases l’any 1910, moltes de les quals foren destruïdes del tot en els dies foscos que seguien a la sedició els feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA, algunes s’han pogut reconstruir, i perviuen com a segona residència.
Subsisteix un nucli de cases del segle XVIII entorn de la plaça Major, on hi ha l’antiga casa del comú, i prop de la plaça, l’antiga església parroquial de Sant Vicenç, documentada al segle XI i reconstruïda l’any 1784, l’edifici es caracteritza per una façana de línies ondulants, a l’esquerra de la qual trobem el campanar, de planta quadrada i un pis, on dues arcades de mig punt deixen l’espai per a les campanes. La portalada està definida per un arc escarser adovellat imbuït en una estructura de pilastres i frontó trencat, en el que es troba una fornícula amb la imatge del sant. Per sobre, en posició central, il•lumina l’interior una rosassa. L’estructura interna està definida per una nau de volta de canó amb llunetes i capelles laterals.
És del tot obvi,que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre i/o a menystenir, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, no advertim cap senyal de canvi per a millor.
Pel que fa al topònim s’associa generalment a ‘ banys calents’, Manuel Bofarull i Terrades, q.e.p.d ho amplia també a ‘bassals i/o estanys’ , que té el suport de la descripció històrica que en fa l’Enciclopèdia ‘ el terme antigament era pantanós: l’estany de Calders és esmentat ja el 938’.
Situat dalt d’un turó , a ponent de la riera de la Bisbal al SW de la vila del Vendrell, tenia 85 cases l’any 1910, moltes de les quals foren destruïdes del tot en els dies foscos que seguien a la sedició els feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA, algunes s’han pogut reconstruir, i perviuen com a segona residència.
Subsisteix un nucli de cases del segle XVIII entorn de la plaça Major, on hi ha l’antiga casa del comú, i prop de la plaça, l’antiga església parroquial de Sant Vicenç, documentada al segle XI i reconstruïda l’any 1784, l’edifici es caracteritza per una façana de línies ondulants, a l’esquerra de la qual trobem el campanar, de planta quadrada i un pis, on dues arcades de mig punt deixen l’espai per a les campanes. La portalada està definida per un arc escarser adovellat imbuït en una estructura de pilastres i frontó trencat, en el que es troba una fornícula amb la imatge del sant. Per sobre, en posició central, il•lumina l’interior una rosassa. L’estructura interna està definida per una nau de volta de canó amb llunetes i capelles laterals.
És del tot obvi,que hi ha una voluntat política encaminada a deixar perdre i/o a menystenir, el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, i malgrat això és per a molts cosa sabuda, tant almenys, com que en aquesta tasca han col•laborat – i col•laboren – si més no per omissió, autoritats civils, eclesiàstiques i àdhuc intel•lectuals, no advertim cap senyal de canvi per a millor.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5429694 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ