Cercador
LORENSSO
Un relat de: Jordi Abellán Deu- Compartir:
Hi ha un petit oasi a la ciutat
a pocs metres de fanfàrries de turistes.
Una senzilla font al centre de la plaça
on l’aigua cau amb cura; gota a gota,
escampant serenor allà on arriba el so.
Assegut a la vora de la pica estic
quan veig mig metre de personeta atansant-se,
una preciosa cara d’àngel de Boticcelli
coronat de rosses espurnes rinxolades,
més que blat a punt de sega.
Vol enfilar-se el querubí per a tocar l’aigua.
Sol•lícit el pare l’upa perquè li arribin les mans.
Amb infantil entusiasme comença a xipollejar
escampant gotes d’aigua que de joia em mullen.
Encomanat d'il•lusió a xipollejar també em poso,
rient de felicitat junts ell, l’aigua i també jo.
Ja marxa la família de l’infantó
i amb curiositat demano, del nen, el nom.
Lorensso em respon, orgullosa, la mare.
I un pensament em ve de molt endins:
“Avui sí que ha sortit el Sol.”
a pocs metres de fanfàrries de turistes.
Una senzilla font al centre de la plaça
on l’aigua cau amb cura; gota a gota,
escampant serenor allà on arriba el so.
Assegut a la vora de la pica estic
quan veig mig metre de personeta atansant-se,
una preciosa cara d’àngel de Boticcelli
coronat de rosses espurnes rinxolades,
més que blat a punt de sega.
Vol enfilar-se el querubí per a tocar l’aigua.
Sol•lícit el pare l’upa perquè li arribin les mans.
Amb infantil entusiasme comença a xipollejar
escampant gotes d’aigua que de joia em mullen.
Encomanat d'il•lusió a xipollejar també em poso,
rient de felicitat junts ell, l’aigua i també jo.
Ja marxa la família de l’infantó
i amb curiositat demano, del nen, el nom.
Lorensso em respon, orgullosa, la mare.
I un pensament em ve de molt endins:
“Avui sí que ha sortit el Sol.”
l´Autor
149 Relats
250 Comentaris
102795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.
El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.
En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.
Una abraçada relataires.
Jordi
P.D.
Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.
Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.
jordiabellan@gmail.com