Cercador
L’ORDRE DE LES COSES
Un relat de: Jordi Abellán Deu- Compartir:
Les orelles escolten, en ocasions,
frases que fan dubtar, fermament,
de si no em valdria més ser sord.
He crescut en creences de bona voluntat,
de que hi ha, pristinament, prioritats.
Un ordre natural que tots entenem,
que l’ànima, bona de per sí, anhela
i al que, espontàniament, s’inclina.
Sempre he confiat, santa innocència,
en que el món i aquells que el poblem
donaríem pa a qui no en té per menjar,
que el patiment, mica a mica, minvaria.
Més... què puc pensar en sentir, astorat,
que cal que tot el món estigui connectat?
Però no en ser més justos, més propers,
sinó, que es tingui accés al món virtual.
Virtual, que podria ser sinònim de virtut,
i en canvi esdevé l’equivalent d’un absurd.
Perquè absurd se’m representa, ¿a tu no?,
un nen mort de fam al peu d’una antena.
Però en què cony estem pensant?
És que ens hem tornat tots folls?
Tal vegada mai hem deixat de ser-ho
i habitem un manicomi sense saber-ho.
frases que fan dubtar, fermament,
de si no em valdria més ser sord.
He crescut en creences de bona voluntat,
de que hi ha, pristinament, prioritats.
Un ordre natural que tots entenem,
que l’ànima, bona de per sí, anhela
i al que, espontàniament, s’inclina.
Sempre he confiat, santa innocència,
en que el món i aquells que el poblem
donaríem pa a qui no en té per menjar,
que el patiment, mica a mica, minvaria.
Més... què puc pensar en sentir, astorat,
que cal que tot el món estigui connectat?
Però no en ser més justos, més propers,
sinó, que es tingui accés al món virtual.
Virtual, que podria ser sinònim de virtut,
i en canvi esdevé l’equivalent d’un absurd.
Perquè absurd se’m representa, ¿a tu no?,
un nen mort de fam al peu d’una antena.
Però en què cony estem pensant?
És que ens hem tornat tots folls?
Tal vegada mai hem deixat de ser-ho
i habitem un manicomi sense saber-ho.
Comentaris
-
molt bo[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 01-04-2015 | Valoració: 10
M' agrada molt
Mo tse
l´Autor
149 Relats
250 Comentaris
102646 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.
El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.
En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.
Una abraçada relataires.
Jordi
P.D.
Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.
Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.
jordiabellan@gmail.com