L’oratòria no és el meu fort

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
L’oratòria, evidentment i tal com podreu comprovar amb el que us explicaré, no és el meu fort. I de vegades aquesta manca de facilitat de paraula ens ofereix algunes sorpreses.

El meu amic Eudald estava molt i molt enamorat de Rebeca, amiga nostra des de la infantesa. La Rebeca era i és, si ho sabré jo... una noia molt bonica que sempre havia estat envoltada de pretendents. El meu amic, que és molt més tímid que jo, cosa que vol dir que ho és molt i molt, quan era al seu davant es quedava garratibat i no li sortien les paraules.

Per acabar-ho d’adobar, el seu pare, que va començar com a president de l’escala, va continuar com a president de l’associació de veïns i va arribar a ser alcalde del barri; això li va obrir les portes a la política i ràpidament va despuntar dins el seu partit. Aquest ascens encara va encongir una mica més l’Eudald, i em va demanar que fes d’intermediari i que li digués a Rebeca quant l’estimava. Jo de bell començament m’hi vaig negar... Què hi pintava jo ens els seus afers? Però em va insistir tant i tant que no vaig saber mantenir-me en el no.

———oOo———


Ja us he dit que jo també sóc força tímid i em trobava molt incòmode fent el meu paper d’avalador de l’Eudald. També va quedar ben demostrat que els meus dots d’oratòria no eren gens convincents ja que la Rebeca m’escoltava amb un somriure burleta i al poc temps, sense ni tan sols adonar-me’n, ja érem davant l’altar!

———oOo———


De resultes de tot això, ara em trobo casat, he perdut un amic, ja que l’Eudald no vol saber res de mi i, per postres el meu sogre ha resultat un polític corrupte i a tots els familiars ens estan investigant...

——————
17/03/2016 Plantejat el relat
19/03/2016 Acabat provisionalment
11/04/2016 Esmenat un xic
15/04/2016 Pilar Campmany i Piqué me’l torna revisat.

Comentaris

  • convincent[Ofensiu]
    Endevina'm | 04-05-2016

    Un relat que ens porta amb alegria i bon humor a una realitat que ens fa mal, malgrat el riure que ens contagies. Molt bona la teva dialèctica escrita, se t'entén tot i tot i amb poques i ben entrelligades paraules ens demostres, un cop més, que fer de Cyrano sempre porta alguna penyora.

    Aquest mes no ens hem apropat en la temàtica, ja no tenim telepatia!

    A veure si al maig ens tornam a retrobar en tema proper.

    Ferran

  • Això li passa al teu personatge[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 26-04-2016 | Valoració: 10

    per tenir amics amb poques paraules i deixar-se convèncer de fer d'intermediari. És perillós embolicar-se en assumptes d'altri perquè sempre se'n surt malparat. Esclar que dius que la Rebeca és molt bonica i mira, això és un regalet que no està mal. Lo pitjor és haver perdut l'amic i encara pitjor lo del sogre. Un, quan es casa, ha d'analitzar les activitats de tota la família per a no resultar-ne esquitxat.

    Molt bon relat Joan, sempre és un plaer llegir-te.

  • Gràcies[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 24-04-2016

    Gràcies per fer-nos riure, Joan, mestre de la ironia, dels diàlegs, dels monòlegs i, potser també, de la oratòria.
    I, gràcies per llegir-me i comentar-me amb tanta puntualitat.
    Fins al mes vinent!

  • Dots...[Ofensiu]
    brins | 21-04-2016 | Valoració: 10

    No sé si els dots d'oratòria del protagonista d'aquest relat són gaire convincents...però sí que sé que els teus dots d'imaginació són excel·lents, Joan. Felicitats!

  • Dots...[Ofensiu]
    brins | 21-04-2016 | Valoració: 10

    No sé si els dots d'oratòria del protagonista d'aquest relat són gaire convincents...però sí que sé que els teus dots d'imaginació són excel·lents, Joan. Felicitats!

  • Pobre Eudald![Ofensiu]
    Materile | 19-04-2016 | Valoració: 10


    Això del boca-orella no acaba de funcionar. Mira l'Eudald, pobre!, es queda per vestir sants, i tu ben vestidet...
    Un relat encantador i molt ben tramat. El teu humor és de gran nivell, Joan. Ja saps que t'envejo. Un relat mot original. Felicitats!!
    Una abraçada,
    Materile

  • Ai que bo![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 19-04-2016

    Doncs si jo, amb les meves petites històries no et deixo indiferent... ja veus tu amb les teves! Aquests girs finals que acostumes a fer m'encanten!

  • Amistats perilloses[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-04-2016 | Valoració: 10

    Els retrats socials que fas són increïbles. dibuixes amb llapis, amb tot luxe de detalls. L'humor és tan present com la proximitat. I la ironia de capgirar les situacions que ens presentes... En fi, un plaer llegir-te de nou, Joan. Una molt forta abraçada.

    Aleix

  • Boníssim[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 16-04-2016 | Valoració: 10

    El trobo genial. Molt ben plantejat
    Montse

Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

181683 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.