Cercador
Londres V
Un relat de: silvia_peratalladaM'agrada com veia
Albert Marquet París
al veure el que feia
el seu gastat pinzell
veig el que mirava
quan el trepitjava
amb una pluja
d'art i pintura gris.
Comentaris
-
mires de biax[Ofensiu]boigboig | 18-07-2005
i des de Londres ens parles de Paris.... On has anat?
Ai, divina joventut, mai esteu contents...
M'agrada que fas el BOIG, però... els tovallons de paper que donen als bars dels museus britànics són massa petits per treballar el que un vol dir. Van millor per eixugar els morros!
Menys historia del art i més paraules!
Una imatge.... està bé...en una linea.
El reste de la serie... tu mateixa... pincellades... que busquen un quadre.
Ai, la terra! La terra ets tu, que la duus a dins.
-
He vist....[Ofensiu]Ze Pequeño | 08-07-2005 | Valoració: 10
...alguna e les obres d'Albert Marquet, i em sembla excel·lent. I em sembla molt encertat això que dius de
"quan el trepitjava
amb una pluja
d'art i pintura gris".
La meva enhorabona per aquesta sèrie de relats. M'has fet passar una estona d'allò més agradable movent-me per Europa a través de l'art. Ara, si he d'escollir-ne un, em quedo amb aquest. Realment preciós.
Moltes gràcies, i un barret per vos!
Salz. -
Guspira | 05-07-2005
Eis! Molt wapus aquesta serie de poemes curts!! Un bon llibre de viatge!! A mi especialment m'encanta Monet! I Paris... soc un amant de Paris... una ciutat maquísima... però tens tota la raó, com terra nostra no hi ha res!!
Una abraçada!
GuSPIRA
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
582302 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....