L'oncle d'en Pol

Un relat de: David Gómez Simó
L'oncle d'en Pol, va mirar per damunt del mur. Cinc formes sense definir es bellugaven en silenci dins de la foscor, les mateixes de les quals fugia amb el nen, després d'haver-lo alliberat de la seva mare afamada.

Per sort, aquelles criatures eren lentes de moviments, però, arribada la nit, adquiriren desimboltura i consciència grupal, com una manada de llops.

Ell, s'ho mirava tot des de l'alçada de la muralla, a on pujà a refugiar-se quan comprovà que eren incapaços de superar els esglaons. Cada vegada que provaven d'alçar una cama, queien enrere, i no podien tornar a alçar-se.

Aliè aquell horror, el petit Pol, amb els seus escassos tres mesos de vida, dormia, xumant-se el dit.

Tornà a mirar per damunt del mur. Les formes s'allunyaven perseguint a algú.

Un dolor sobtat al turmell l'obligà a serrar les dents. Estirà la mà fins a tocar el lloc ensangonat.

Assegut en el terra, el petit Pol rossegava el tros de carn que li havia arrencat d'una queixalada.

Va voler acariciar-lo amb el mateix gest que havia fet tantes vegades.

El nen, amb un ràpid moviment, mossegà els dits que s'apropaven.

No va poder reprimir el crit de dolor.

Comentaris

  • Un petit monstre. [Ofensiu]
    Eloi Miró | 28-11-2013 | Valoració: 10

    Tot i ser de terror i fantàstic amb el tema dels zombies, reconec que els nens a vegades tot el que tenen d’adorables també ho tenen de monstruós. Per tant tampoc és tant irreal.
    Original...
    Salutacions:
    Eloi

  • Mutacions[Ofensiu]
    Carles Ferran | 16-11-2013

    L’avantatge d’escriure sobre mutants és que permet el joc de crear-ne les regles. Així no és estrany que no puguin pujar escales i que un nen de tres mesos esdevingui carnívor. El que compta és l’interès que desperta en el lector i l’originalitat, i aquest relat els té.

  • que bèstia![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-11-2013 | Valoració: 10

    Fantàstic David! M'has posat la pell de gallina imaginant l'escena. Un relat molt ben escrit, amb frases curtes i contundents. Poques paraules per a definir una escena de pànic. Una abraçada.

    Aleix

  • Galzeran (homefosc) | 16-11-2013

    original forma de canibalisme post modern, un relat que va una mica més enllà dels zombies i els morts vivents. Diria que hi veig un cert paral·lelisme buscat, per picar l'ull als amants del tema.
    Concret i directe, fugint dels tòpics, sense deixar-los de banda.

    M'ha agradat!

  • Molt interessant[Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 15-11-2013 | Valoració: 10

    M'encanta el teu estil un tant irònic, que m'ha fet esbossar un somriure. El que no entenc es perquè no ha llençat el nen pels aires, enlloc de voler apropar-s'hi més perquè li clavi una altra queixalada. I una altra cosa, els nens de tres mesos tenen dents? És una cosa que crec que està fora de lloc. Igualment un bon relat :)
    Edgar

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de David Gómez  Simó

David Gómez Simó

90 Relats

457 Comentaris

122155 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
I si us plau, Bloom, estigues atent a aquest detall:
no omplis la casa de mobles i d'altres objectes,
si us plau, guarda espai per a la bellesa,
perquè la bellesa hi càpiga: una escletxa a la dreta
de qui entra, per exemple.
Que les coses belles siguin el teu lloc de vigia;
doncs el món, com qualsevol altra cosa,
només es torna bell quan per la bellesa és mirat.

Un viatge a l'Índia
Gonçalo M. Tavares