L'oncle d'en Pol

Tot i ser de terror i fantàstic amb el tema dels zombies, reconec que els nens a vegades tot el que tenen d’adorables també ho tenen de monstruós. Per tant tampoc és tant irreal.
Original...
Salutacions:
Eloi

L’avantatge d’escriure sobre mutants és que permet el joc de crear-ne les regles. Així no és estrany que no puguin pujar escales i que un nen de tres mesos esdevingui carnívor. El que compta és l’interès que desperta en el lector i l’originalitat, i aquest relat els té.

Fantàstic David! M'has posat la pell de gallina imaginant l'escena. Un relat molt ben escrit, amb frases curtes i contundents. Poques paraules per a definir una escena de pànic. Una abraçada.

Aleix

original forma de canibalisme post modern, un relat que va una mica més enllà dels zombies i els morts vivents. Diria que hi veig un cert paral·lelisme buscat, per picar l'ull als amants del tema.
Concret i directe, fugint dels tòpics, sense deixar-los de banda.

M'ha agradat!

M'encanta el teu estil un tant irònic, que m'ha fet esbossar un somriure. El que no entenc es perquè no ha llençat el nen pels aires, enlloc de voler apropar-s'hi més perquè li clavi una altra queixalada. I una altra cosa, els nens de tres mesos tenen dents? És una cosa que crec que està fora de lloc. Igualment un bon relat :)
Edgar