L'onatge fa navegar el poema.

L'onatge fa navegar el poema.



Les estrelles aterren al meu coixí
mentre dormo, però quan desperto encara
n'hi ha una. La lluna es retalla...
en el cel del somni.
L'onatge fa navegar el poema.
Els mots es lleven
eixerits com un pèsol.
Els peus s'aferren amb deu dits
al camí de viure.
Sense sabates de plom,
sense roques a l'esquena...
El just equipatge per no fer
un viacrucis a la consciència.
Empeltar llibertat, que
sempre en florirà algun fruit.
No deixar que la por
em faci ser covard.
Amb la mà resseguir
el dibuix d'un cos,
i amb la mirada escriure
el poema a dos.
Que les llàgrimes
siguin de felicitat,
i que fertilitzin quan
hagin de fertilitzar.
No patir cap amonestació
de creença o religió.


onatge