L'onada que torna a mi...

Un relat de: DarsanDracir

La mirada perduda,
no deixa de fitaR, encara,
l'horItzó daurat,
els petits enCenalls que titil.len
prop del port,
el silenci de la dolçA melangia
i els escumalls de plata
que la lluna bressola...

El faR,
novament majestuós,
esdevé el pilar d'il.lusions escatimaDes,
de llàgrimes eixorques
d'escatxics de somnis...

El sinúos balandreig de les ones
en aquestes hores plàcides
ara em porten el teu nom,
ara se'l tornen a endur...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer