L'ONADA (Poder)

que aquest ja l'havia contestat. No et va arribar? Et comentava que em feia pensar amb l'obra de teatre que aquest dies fan a Sabadell, titulada: LES BRUIXES DE Salem.

volia dir "la imatge".

Els colors de les espelmes omplen la nit, i el màgic ritual s'enceta un altre cop amb el mateix esperit que ha imperat des de temps ancestrals. Amb el poder que el talent li atorga a l'autora, la història es va desenvolupant entre guspires, encanteris i salmòdies. L'imatge és tan clara i precisa que el lector es troba captivat per l'escena que presencia.

El mar, tema recurrent de les històries de l'autora, ens ofereix el marc del ritual fetiller.
Ets bona, Unaquimera, bona, bona, bona.
Petonets

i com sempre encisador...
joan

Un Relat ple de bellesa. Felicitats.

Que tinguis una bona festa, que te la mereixes!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Aquest relat que ara rellegeixo -ja l'havia fruït més d'un cop-, és oportuníssim.
Em preguntes: són les dones un incordi? Sense arribar a les cotes de misticisme transcendent del nostre comú amic Vicent, penso en vosaltres com les portadores del foc, de la vida, les generatrius i les servadores de la màgia de la capacitat de re-generació. Quan arribava el fred hivern, eren elles, éreu vosaltres, les que servàveu el ritual de la conservació, de la invocació del renaixement que la terra que s'adormia. Depeníem de la bona voluntat dels astres per tornar a veure resplendir la Terra i -doncs- l'emanació dels poders que ens permetien alimentar-nos, sobreviure...
El món era matriarcal, en bona lògica, perquè era la dona la que garantia aquesta renovació del cicle constant.
Quan el món esdevingué patriarcal va anar perdent el contacte amb les forces tel·lúriques. I així està avui el planeta!
Queda tota l'esperança del futur, tanmateix, perquè les dones no han deixat de repoblar el món, i estic convençut que els habita la màgia encara.
I l'alliberen silenciosament.
Les dones, sí, són un incordi etern: un incordi a la solitud, a l'esterilitat i a la mort. Perquè, abnegades, persisteixen a declarar que resta vida per viure, i amor per semblar, i fruits per collir.
Una abraçada d'Any nou!!!
franz

Ara que he comparat els dos relats veig millor les diferències "de matís". Tots dos m'agraden, són bons igual però un destaca un aspecte de la natura, l'altre de la màgia i la tradició ancestral.
Jo m'he animat al final i he tornat a enviar una de les meves cosetes. A veure quan sortirà!

Una llepadeta carinyosa!

Un relat.... màgic. Gràcies per compartir-ho.
I sí, crec que la unió fa la força. I tu ets una aliada molt potent, unaquimera.
Et seguiré llegint.
Mil besades i una infinitud de somriures per a tu!!
La teva Queca.

Espero que estigues ja bé del tot, jo encara no estic gens bé, també he tingut complicacions que encara no s´acaben de resoldre.
De les observacions que em fas del meu relat es veritat et faig un petit resum dels meus estudis i ho entendràs. Sóc mestra, ara jubilada. Vaig començar a fer Magisteri al quaranta anys, i dels cinquanta als cinquanta cinc vaig fer la llicenciatura de psicologia, l´escrit que comentes el vaig escriure fa anys, i tot plegat fa que tingui molt present l´útim dia que deixo d´anar a classe, a més no he deixat mai d´estudiar, i en quan l´útim dia que deixo de trobar-me maca això es difícil que torni perque els anys no perdonen , en quan a l´últim dia que deixo de fer feliç, no recordo en aquell moment quin periode tancava, però després he tornat a ser feliç moltes vegades.
Et comento L´onada (Poder )
D´quest relat penso que si no s´entengués el que vols explicar ( que no és el cas ) seria igual perque només llegint el rosari de paraules tant escollides, maques, i tant ben ajustades , només per això ja es un joig llegir-ho. M´agrada molt les imatges que " veig " que el llegeixo. Un relat preciós.
Un petó

pel teu comentari i per l'observació que inclou sobre la mar, aiguasalada: ha estat un autèntic plaer llegir-la!

Continuo apreciant molt la teva companyia, que m'arriba com un batec càlid i com a tal el prenc,
Unaquimera

En la teva resposta, que agraeixo molt, al meu comentari del relat dels Condemnats veïns em dius: "vas i vens com les onades..." i d'aquesta manera em trobo ara a L'onada.

"Les onades van, venen"
de vegades son grans, majestuoses, es fan notar davant la nostra vista; altres cops el que ens sorprèn i ens crida és el seu só greu, com un animal ferit que brama i reclama la nostra atenció; en ocasions sembla que no hi siguin, el mar és com una gran taca d'oli que s'escampa per tot arreu, però si que hi són... sempre estan allí, ens fan companyia, desperten els nostres sentits, estimulen la nostra vida i la nostra imaginació: com fan els teus relats, com en aquest que traspua màgia en cada frase, en cada paraula, en cada lletra...
Les onades sempre estan al nostre costat, al meu costat, al teu costat.
Felicitats per diferents motius: el relat 25, el comentari 600 i la teva manera d'escriure.
Continuo animant la teva creació.
aiguasalada

M'ha agradat moltisim, aquests temes em fascinen.
No te'n riguis, però al llegir-lo, m'ha semblat formar part del teu relat, viure-ho.
Te que ser una experiència única. M'ha dut als ritus celtes sobre la mare terra.
He trobat molt enriquidor el teu comentari sobre la simbologia dels colors.

Espero que aquest any que acaba de néixer et continuï donant aquesta imaginació i talent tan gran que téns per transmetre meravelles com aquesta .

Una abraçada

Naiade

aquestes ampliacions d'informació que ens regales per tal de poder gaudir molt més dels teus relats. En aquest cas precisament, i reconeixent la meva total ignorància sobre el tema, m'ha ajudat molt tenir aquest punt de referència pel que fa a les espelmes i la seva simbologia.
Què dir-te que no t'hagi dit, Unaquimera? com sempre, el teu relat m'ha encisat, tant per la seva estructura perfecte com per l'originalitat del tema.
Una abraçada

tot l'ambient desprèn un regust màgic molt ben aconseguit; cada paraula, cada frase sembla destinada a això, a acabar d'assentar el ritual místic que descrius. I en el final, ja està tot fet, els nostres desitjos ja estan encaminats!

El text, encantador, m'ha fet venir al cap un llibre que em llegia el meu pare quan era petitó, abans d'anar a dormir. Es tracta de "El ponche mágico", de Michael Ende. Quan el recordo, em venen al cap sensacions d'aquest tipus, místiques, màgiques, a causa suposo de la influència de la infància. Una mica com amb el teu relat...

Un molt bon text, sí.

Salut!!

Dan

No sé com has assolit aquesta gran capacitat creativa, on senbla, fins i tot, que ni tan sols et cal fer esborranys del teus textos.

Però no, unicament en els teus relats ho fas bé; sinó que els teus comentaris són mereixedors també de tots els elogis.

La teva imaginació fabrica, en l'estona d'escriure un full, tot un relat ben coesionat i amb novetat i gràcia.

Sembla que ho tinguis tant per la mà que en podries escriure un darrere l'altre sense cap problema.

...aquest relat teu. He hagut de llegir-lo dues vegades per entendre'l. Admiro moltíssim la teva manera d'util.litzar el llenguatge, dónes a les oracions un aire molt màgic.
Et desitjo, jo també, un 2007 plè d'aventures i misteris que provinguin de rituals com el del relat, on tot sigui positiu i les preocupacions quedin en un segon pla, sense importància.

Molt atentament i molt admirat de la teva manera de relatar,

Sergi

Una altra vegada he gaudit de la teua manera tan particular d'escriure, i també de les notes al peu de pàgina. Sense elles haguès estat molt més difícil d'entendre. Una vegada més has complit amb una de les funcions principals de la Literatura: ensenyar, regalar coneixements.
Una forta abraçada... i
BON ANY 2007

Francesc

una bona relectura.
Aquest relat ja em va encisar al seu temps i ara l'he degustat novament.
Trobo que mai un títol i un text havien anat tan ben agafats de la mà... doncs el teu relat sembla fet d'onades.
En fi, un plaer llegir-te i rellegir-te.
Sort amb el concurs!
Bones festes.

Una forta abraçada de l'Arbequina.

P.S. Els teus comentaris... ja t'ho he dit milers de cops... són molt i molt bonics. M'encanten. Gràcies. Les meves abraçades em semblen poca cosa comparades amb les teves.

la nit il·lumindada per les espelmes, un cercle de dones savies plenes d'energia còsmica,,,i la música de les onades amb el seu poder catàrtic de fons....
M'agrada molt com fas servir els adjectius i les comparacions tan visuals dels colors de les espelmes que omplen de llum aquesta nit màgica.
Gràcies pels teus comentaris, tot just he trobat aquest relat que m'ha sobtat pel poder de les seves imatges.

M'he quedat sorprès, no havia sentit a parlar pas d'aquests tipus de trobades i la manera tan poètica i elegant com has descrit aquesta màgica escena m'ha deixat força fascinat.
No he tingut temps de llegir més coses teves, però com que m'havies deixat un comentari fa uns dies i tot just ara ho he vist he decidit fer una ullada a l'últim dels teus escrits.
Aquests dies seguiré mirant-ne d'altres.
Moltes felicitats i segueix endavant, per tu i pels teus lectors i lectores.

Fins aviat!

Entre les diverses tradicions, supersticions, mites i llegendes en torn als rituals màgics que es poden portar a terme les nits de solstici o d'altres assenyalades, hi ha el de col·locar espelmes al voltant d'un foc, cadascuna d'un color segons el desig que representa.
Majoritàriament, s'accepta que la blanca és per atraure la salut o el benestar, la taronja per a la bona sort, la blava per la a saviesa i l'activitat mental positiva, la verda per al treball o els fruits afortunats de la feina, el morat per allunyar el mal d'ull o les enveges, la groga per als diners o la prosperitat, la vermella per afavorir l'amor.
L'ordre en què deuen ser enceses depèn de les prioritats de qui fa les ofrenes.
Les invocacions orals reforcen el poder del ritual, així com els càntics corals o les dances en rotllana.
Les figures circulars van íntimament ligades a la representació solar i lunar: sovint es dissenya un cercle dins un altre; en aquest cas, una esfera d'espelmes dins un rotlle de dones, amb la foguera com a centre.

Una abraçada als lectors i les lectores interessats en aquests temes apassionants,
Una quimera