Cercador
L'ombra
Un relat de: aurora marco arbonésL'OMBRA
Arrapada a la paret,
l'ombra s'enfila
com un heura desmudada de color.
S'arrossega centímetre a centímetre
vers el capdamunt de la façana,
sense mans ni peus per enrinxar-se.
Esgarrapa la pell de pedra nua
fins a tocar el cim, al fosc capvespre.
L'ombra, esquerpa i sigilosa,
esvaeix els contorns de la ciutat.
Comentaris
-
Des de la finestra, cap en fora[Ofensiu]Unaquimera | 21-02-2011 | Valoració: 10
M’he posat davant la finestra, mirant enfora al teu costat, i he dirigit la mirada cap a on tu proposes. Així col.locada, he contemplat, com provista d’una impecable lent d’augment, el silenciós i subtil joc de l’ombra.
Al meu parer, l’ has sabut copsar i reflectir perfectament amb uns versos breus però expressius, pocs però contundents, de mots triats per a inmortalitzar el moment i el mov iment.
No tothom podria fer-ho, per+o clar... és que tu vals molt, poetassa!
T’envio una abraçada plena de llum,
Unaquimera
-
Gracies![Ofensiu]entortilligat | 22-09-2008 | Valoració: 10
M'has fet posar les piles i això s'agraeix MOLT.
Ja estava una mica rovellat...
Petons...que rima amb PETONS. -
invasió[Ofensiu]ANEROL | 21-09-2008 | Valoració: 10
de la foscor
-
Hau![Ofensiu]entortilligat | 21-09-2008 | Valoració: 10
Si escrius així, sempre estaràs arrapada a la paret del "10".
L'enhorabona!
Valoració mitja: 10
l´Autor
215 Relats
1941 Comentaris
250851 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.
Últims relats de l'autor
- DILLUNS TRIST
- NO TOQUEU EL NOSTRE JOVENT
- TSUNAMI DEMOCRÀTIC
- JA HEM ESBORRAT EL CAMÍ DE TORNADA
- EL PINXO DE LA POBLA 3
- EL SETÈ DE CAVALLERIA
- HE D'ATURAR EL MÓN
- TU ETS EL MEU PIGMALIÓ
- DECLAREN ELS PIOLINS
- ANECDOTARI ESPERPÈNTIC DEL 20 -S
- EL JUDICI DE LA VERGONYA 2
- EL JUDICI DE LA VERGONYA
- CARME FORCADELL: UNA DONA ADMIRABLE
- EL MINISTRE TIQUIS MIQUIS
- PERÒ NO S'OBREN LES PRESONS