L'ombra

Un relat de: aurora marco arbonés

L'OMBRA

Arrapada a la paret,
l'ombra s'enfila
com un heura desmudada de color.
S'arrossega centímetre a centímetre
vers el capdamunt de la façana,
sense mans ni peus per enrinxar-se.
Esgarrapa la pell de pedra nua
fins a tocar el cim, al fosc capvespre.
L'ombra, esquerpa i sigilosa,
esvaeix els contorns de la ciutat.

Comentaris

  • Des de la finestra, cap en fora[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-02-2011 | Valoració: 10

    M’he posat davant la finestra, mirant enfora al teu costat, i he dirigit la mirada cap a on tu proposes. Així col.locada, he contemplat, com provista d’una impecable lent d’augment, el silenciós i subtil joc de l’ombra.

    Al meu parer, l’ has sabut copsar i reflectir perfectament amb uns versos breus però expressius, pocs però contundents, de mots triats per a inmortalitzar el moment i el mov iment.

    No tothom podria fer-ho, per+o clar... és que tu vals molt, poetassa!

    T’envio una abraçada plena de llum,
    Unaquimera

  • Gracies![Ofensiu]
    entortilligat | 22-09-2008 | Valoració: 10

    M'has fet posar les piles i això s'agraeix MOLT.

    Ja estava una mica rovellat...

    Petons...que rima amb PETONS.

  • invasió[Ofensiu]
    ANEROL | 21-09-2008 | Valoració: 10

    de la foscor

  • entortilligat | 21-09-2008 | Valoració: 10

    Si escrius així, sempre estaràs arrapada a la paret del "10".

    L'enhorabona!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

250851 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.