L'ombra del Règim

Un relat de: Jam Malson
Ciutats excessivament poblades. Grans guetos de pobresa. Societat profundament dividida. Esclats massius de violència. Epidèmies sense control. Descens de la mitjana en l'esperança de vida. Disminució de la població mundial. Serveis estatals en col·lapse permanent. Corrupció generalitzada. Períodes de racionament d'energia, d'aigua i d'aliments. Grups paramilitars en lluita pel control dels recursos. Mitjans de comunicació de masses en mans d'oligarques... La gran crisi va esclatar i es va anar estenent ràpidament per tot el planeta. I en poc temps les democràcies van anar caient una rere l'altra donant pas a tota mena de règims autoritaris.

Nosaltres, abans del cop d'estat, érem persones lliures; una comunitat atea formada per gent pacífica amant del pensament. Vivíem seguint la nostra filosofia, representada en la màxima: “SIGUES LLIURE, CONREA LA PAU I ESTIMA”. Però amb el cop d'estat ho vam perdre tot. L'Estat ens ho va prendre tot. Ara, les dues úniques coses que encara conservem —les nostres creences i les nostres vides—, són contínuament assetjades pels funcionaris del Ministeri de la Divina Crida, que s'omplen la boca amb un Ésser Suprem, Totpoderós i Omnipotent. Un Déu que és vida més enllà de la mort. I ens parlen d'ànimes, d'àngels i dimonis i de càstigs per als impius. I ens atemoreixen dia sí dia també. Una, dues, tres, quatre-centes vegades. Les seves paraules cauen com la gota xinesa. Cinc, sis, set, vuit-centes vegades.

Els funcionaris del Ministeri de la Divina Crida són venedors d'immortalitat. Un exèrcit d'il·lusionistes predicadors que afirmen que l'ateisme és tan perillós com la tenebrosa foscor. Allunyeu-vos de la foscor, ens diuen. Veniu cap a la llum. Deixeu-vos abraçar per la llum. Estimeu la llum i qui us en fa l'oferiment. Amb nosaltres obtindreu gràcies i privilegis. Deixeu enrere les incerteses i abraceu l'esperança. Feu un pas endavant. Poseu fil a l'agulla i feu-vos un lloc en el més enllà. Al capdavall, el nostre sagrat servei és oferir-vos una pòlissa d'assegurança per a quan l'inevitable arribi. I recordeu que pot succeir en qualsevol moment. Contracteu-la i viviu amb tranquil·litat la resta de la vostra existència mortal. Feu-ho ara. Una vegada fet el traspàs, Déu dirà. No us condemneu. Tan sols nosaltres us podem salvar. Nosaltres som els elegits, ens diuen.

Les paraules i el vent, dues constants. Però ningú no s'atreveix a contradir en veu alta el poderós Ministeri. Tothom calla mentre els hereus del Vell Règim mercadegen amb la por a la mort. Venen Salvació Eterna de mil·lennis ençà. Venen parcel·les al Cel per fer-se amb el poder a la Terra. I ara, de nou s'han fet amos del nostre esdevenidor. I pobres dels impius que es deixin arrossegar per la fosca ignorància de pensar que simplement naixem i morim. Pensar així és anar contra el dogma de la Fe. Ens diuen que la consciència de la temporalitat només duu desesperança. I a cada raonament imposat, es nega obertament la possibilitat d'una nova reflexió. Així, doncs, la naturalesa humana no és animal, sinó obra divina. La Divina Creació. Tampoc no som éssers temporals, sinó que existeix una vida després de la mort. Una existència en el més enllà condicionada al comportament en la vida terrenal.

I abranden conceptes inqüestionables. Jardí de l'Edèn. Pecat Original. Camí de la Purificació. Resurrecció de la carn. Judici final. Purgatori, Cel i Infern. La Humanitat és soldadesca lluitant en una guerra intemporal. La interminable lluita del Bé contra el Mal. Amb recompensa o càstig segons el bàndol. No hi ha terme mitjà. Patriarcat i Paternalisme manen. Els Deu Manaments escrits en pedra. Les campanes repiquen cridant a la Fe. Rituals, cerimònies, misses, penitència i redempció. Tothom pot salvar-se. La confessió ho és tot. El poder de qui perdona. La clau celestial a les mans. Tothom pot anar al Cel, menys els impius i els animals. I els damnats patint les penes eternes de l'Avern. L'horrible Maligne té cua i és banyut. De la mirada del benefactor Totpoderós no pots escapar-te'n. Has de creure en la seva paraula. Has de creure-hi pel teu bé. Els mitjans són terrenals, però de finalitat celestial. Res no som sense la paraula del Ministeri. Les ovelles necessiten del Pastor. Altrament, el caos total.

De la seva paraula, n'han fet un sol camí per a tothom. L'Imperi de la Fe. L'Imperi de la Llei. La veritat absoluta i la saviesa vera conduint el ramat. Els fidels, en fila índia i pas a pas. La veritable manera de pensar. La veritable manera de dir. La veritable manera de fer. La veritable manera de sentir. La veritable manera d'estimar. La veritable manera de viure. Una vida d'obediència a canvi de la salvació. I així, per la força de la seva paraula hem de negar que som un bri de temps. Hem de negar que quan arribi l'hora tot haurà acabat. Hem de negar-ho perquè ens diuen que tothom qui es veu temporal esdevé criatura malvada. Desig i plaer. Carn i sang. Riquesa i poder. La feblesa humana arrossegada per l'inexorable i absolut no-res. I ens criden: Salveu-vos! Els camins del Senyor són inescrutables. Tanmateix, nosaltres podem garantir-vos l'eternitat. Salveu-vos!

I així, dia rere dia, sermó rere sermó, els funcionaris del Ministeri de la Divina Crida ens humilien i ens martiritzen per aconseguir que reneguem de l'Ateisme i mostrem fidelitat al règim nacionalcatòlic sorgit del cop d'estat del 18 de juny del 2080.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

241 Relats

277 Comentaris

138322 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!

.....................................................................

SINUOSITAT

************************************
************** E ********************
**************** L*******************
****************** C ****************
******************** A **************
********************** M ************
*********************** Í ************
********************** D ************
******************* E ***************
***************** L *****************
************** A ********************
************ V **********************
*********** I ***********************
************* D *********************
*************** A *******************
****************** É ****************
******************** S **************
********************* S *************
******************** I ***************
****************** N ****************
**************** U ******************
************** Ó ********************
************* S *********************
************** C ********************
**************** O ******************
***************** M ****************
******************* E ***************
******************* L ***************
***************** D’ *****************
*************** U *******************
************** N ********************
*************** A *******************
***************** S ******************
****************** E *****************
**************** R ******************
**************** P *******************
*************** • • *******************
**************** ^ *******************
*************************************
....................................................................

PUNTS DE VISTA

Sóc la creu de la moneda,
la cara fosca de la lluna.
Sóc la negació de la mirada,
allò que ningú no vol ser.
Sóc un eclipsi de sol,
la paraula vestida de dol.
Sóc un punt i a part,
un zero a l'esquerra.
Sóc el que cerca i no troba,
el que en un vas d'aigua s'ofega.
Sóc l'esbós d'un projecte,
el traç d'un llapis sense mina.
Sóc la flama que no escalfa,
la llum que no il·lumina.
Sóc un paralític que camina,
un cec que vigila,
un mort que respira.
Sóc la nota dissonant,
l'ocell que no vola,
un peix fora de l'aigua,
l'os que ennuega la gola.
Sóc la carícia d'un eriçó,
la fiblada d'una vespa,
la guitza d'una mula,
el bes d'un escurçó.
Sóc la pols del camí,
la pedra dins la sabata.

Però sóc un cas meravellós
segons el meu psiquiatre.

.....................................................................

1 d'octubre de 2017
21 de desembre de 2017

DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.

------------------------------------------------

I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO

Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.