L'ombra de l'home

Un relat de: Bonhomia
L'OMBRA DE L'HOME

L'home avança trist...
mentre plou la dona.
L'home adopta el color gris...
i regala tot color cridaner a la dona.
L'home és gris...
la dona alliberada.
L'home tus..
la dona pren aire.
L'home és obtús...
la dona és l'abundància.
L'home, favoritista, cau derrotat...
al mig del carrer.
La dona, sentint-se pletòrica, flota...
com seda blanca voladora amb poder.
L'home mor...
la dona viu.
L'ou o la gallina?
La dona no pot parir...
l'home és impotent.
La dona es pot masturbar...
L'home es desfà.
no conjuguen els termes...
però conjuga la igualtat.
L'home torna a néixer...
perquè la dona l'ha superat.


escrit aprox. agost 2.010


Sergi

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513951 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.