Lolita, quina mandra

Un relat de: Suzanne

Fa dies que jeu a terra a prop de la tauleta de nit, i puc veure com la pols s'arremolina al seu voltant.. En dic que ara agafo el llibre i el torno a desar a la tauleta, o fins i tot que m'acosto a la prestatgeria i el col.loco al seu lloc. Però no em bellugo. Se m'acut pensar que si fos una cosa important de debò, m'aixecaria de la cadira i ho faria, però allà no fa mal ningú i jo m'estic acostumant a la imatge que es repeteix des de fa ja quant? dos, tres dies?

Volia rellegir Lolita, un regal d'aniversari que m'havia impactant bastant ja en el seu monent, ara fa uns anys. Va ser una d'aquelles coincidències. Un dia tens una idea, un nom, una cançó, i a partir d'aquí et trobes amb la mateixa idea, nom, cançó per tot arreu on vas. Així, la casualitat em va empènyer a revisitar aquell univers al.lucinant de l'al.lucinat Humbert i he de dir que m'ha tornar a agradar, encara més que la primera vegada.

Si em veiés la meva mare! Hauria de desar Lolita al seu prestatge: Nabokov, entre Elliot Murphy i Neruda. Quina barreja. Què fa un novelista genial envoltat d'un poeta, també genial, i un rocker/escriptor? Un dia d'aquests hauré de reordenar els llibres. Potser hauria de posar la poesia a part. I els músics/escriptors també separats, pertanyen a un altre món. Un dia d'aquests quan tingui temps i ganes ho faré, segur. Mentrestant Lolita m'observa, amb ulls poc innocents, per damunt les ulleres de sol en forma de cor. Sento que podria aixecar-me en qualsevol moment, ara mateix, però no ho faig. En realitat, sé que no mouré un dit per agafar el llibre i deixar lliure aquell espai al costat de la tauleta. Sé que no em posaré en marxa fins que arribi l'hora de sortir cap a la feina, i llavors deixaré la meva mandra ben plegadeta sota el coixí del meu llit.



Comentaris

  • Thyst | 09-10-2007 | Valoració: 9

    Hola Suzanne!

    gràcies pel teu comentari!

    m'agradat molt aquest, descripció perfecte del que ens passa a tots els que ens mirem les coses per fer, nom´s mirar-les eh?

  • Hola!![Ofensiu]
    Bianca | 24-05-2007 | Valoració: 8

    T'he descobert perque m'agrada molt la cançó de Leonard Cohen i he pensat que potser algu es feia dir Suzanne per la cançó jajajajajaja. i he llegit aquest relat perque m'he llegit Lolita i el teu relat m'ha fet recordar els moments que passo llegint al llit a la llum de les espelmes i la musica de fons.
    M'ha agradat, et seguire llegint.
    Una abraçada.

  • estimada suzanne[Ofensiu]
    allonsanfan | 18-04-2007

    Malauradament no tinc gaire temps ara, són les dotze tocades y encara he d'acabar unes coses, ja saps d'on trec el temps.

    Per cert, Cohen no és gaire bo escoltar-lo sovint, no ho recomano si no vols tenir el posat melancòlic com a indisociable al teu rostre.

    Me'n vaig, ara agafo l'últim vol, i Lolita, bé, no me la vaig acabar, i siusplau no ordenis alfabèticament els llibres, així no es fan amics.



    sempre ens quedarà Roma.
    Un Humprhy Bogart perdut.

    xxx

  • Absolutament original[Ofensiu]
    gypsy | 03-03-2007 | Valoració: 10

    el plantejament del relat.
    Com si el llibre et cobrís la voluntat, una idea fantàstica.

    Volia dir-te també, que una de les meves màximes predilectes és: "som lletjos però tenim la música",
    frase que he vist a la teva biografia i que és el resultat d'una conversa entre Leonard Cohen i Janis Joplin.

    Tenim algun gust musical en comú!.


    gypsy

  • Bon relat[Ofensiu]
    Naiade | 27-02-2007

    Hola Suzanne,
    Veig que portes poquet entre nosaltres, jo porto uns 8 mesos, i et diré, que escriure aquí, rebre comentaris, tenir accés a llegir tants i tants relats, es un dels meus millors descobriments.
    Veig per la teva biografia, que tenim coses en comú, per exemple Lenard Cohen a mi també m'agrada molt.
    M'ha agradat el teu relat, ben descrit. M'han passat tantes vegades coses així em llibres.
    En quant al final, on parles de ordenar els llibres per temes, jo els hi tinc, fa mal d'ulls veure barreja, es com tenir-los on no els pertoca oi?
    Estic molt contenta de que t'agradi el meu Futur imperfecte, els comentaris es el que et dona forces per continuar. En quant a capítols, no et puc dir exactament quants en tindrà, quan en publiquen un, en començo un altre. No crec que pugui allargar-se gaire més.
    Una abraçada ben forta de Naiade

Valoració mitja: 9

l´Autor

Suzanne

17 Relats

51 Comentaris

21396 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
De sempre, crec, m'ha agradat escriure, però gairebé mai no ho he fet.


"Well never mind,
we are ugly but we have the music."

L. Cohen.

Visiteu-me aquí també, si us plau, ;-)

tuttifruttiworld.blogspot.com