LOGAN'S RUN

LOGAN'S RUN

La primera vegada que em vaig sentir "vella" tenia sis anys.
O millor dit, que la meua edat no era l'adequada.
Va ser al col.legi, un col.legi nou a València, lluny dels meus pares.
Les gronxadores eren reservades als petits, fins cinc anys.
Jo ja estava a "primer de primària".

Als divuit anys estava jo per la Facultat buscant aventura,
buscant eixir de la misèria espiritual en què sempre
m'he trobat envoltada, i vaig entrar en la presentació
d'una tesi doctoral. La professora em va dir que bé,
però que no fes cap comentari, que amb menys de trenta anys
ningú no et respecta al món acadèmic.

Ja a Barcelona, volent fer coses serioses al món de l'òpera,
em plantava amb trenta-cinc anys al Superior de Cant
al Conservatori del Liceu. "O ara o mai, ets ja molt gran".

Ehm... la veritat és que em falten unes setmanes per fer
cuaranta-vuit anys. No em sent tan confosa com quan era tan jove.
O menys jove. La veritat és que no m'agradava ser tan jove.
I ara em trobe guapa a l'espill per primera volta.

No ho sé. És una societat tan immadura! Als cincuanta és la plenitud per
moltes persones. Als setanta l'èxit d'alguns escriptors, per exemple,
o premis Nobel? Ha, ha.

Fan fora de TV3 el Jaume Barberà per tenir seixanta-un anys;
vell per la pantalla? Què es valora realment?Fa de periodista
No és un esportista d'elit que té els anys de carrera activa determinats.

Logan's run. Societat futura on no et falta de res;
portes una fitxa de llum a la mà, depenent dels anys que tens
és d'un color o d'un altre. Als trenta anys ets considerat madur
i et "reciclen", et reencarnes en la següent generació de bebès.
Només que no és cert; et maten.