L'Odisea de Fàtima

La Fàtima és molt, molt menuda, gairebé no aixeca un pam de terra, però és molt desperta i les petites aventures que cada dia li esdevenen les afronta amb valentia com si li anés la vida. Només té sis anys, i a la seva edat la més petita cosa supossa un gran esforç. L'altre dia la vaig veure entrar a l'Arran, quan jo era assegut a una de les taules amb uns amics que jugaven al dómino per passar l'estona. La veritat és que aquests jocs no m'han cridat mai massa l'atenció, així que quan d'altres volen jugar no acostumo a fer-ho. Prefereixo deixar deambular la meva vista entre la gent que m'envolta perdent-me a les seves converses o deixant-me embadalir els seus gestos o expressions.
Aquell dia, mentre a la taula no se que repetien sobre el pitu doble la petita Fàtima va entrar al bar esquivant les llargues cames dels qui esperaven a la barra, ja fos per pagar o per demanar. L'Arran era força ple, com acostuma a estar-ho al mes de Juliol. Feia molta calor i la petita Fàtima havia estat corrent per la Plaça Osca, encara que no se a que deuria jugar. El fet era que Fàtima suava i necessitava urgentment recuperar els liquids perduts. La seva petita tasca era doncs evident. Havia d'aconseguir un got d'aigua. Sí, hom pot pensar que fixar-se en una cosa tan simple per part meva per iniciar un relat pot resultar estúpid, però sí haguessiu vist a la petita escorres entre la gent amb una cadira que gairebé era el doble de gran que ella entendrieu l'importancia de la seva gesta.
Quan Fàtima va poder col·locar la cadira a un lloc on hi havia un espai encara es va trobar amb la gens fàcil tasca d'haver de pujar-hi. Ho va fer amb uns quants passos. Primer va situar les seves mans al damunt de la cadira i va enfilar-se sl ferro on els peus repossen un cop seus. Després d'aquesta petita ajuda feu força cap amunt fins que va arribar al damunt de la cadira.
Així va seure allà, adalt, com si hagués fet el cim del món, i només li va caldre demanar aigua com si ho estigués fent al propi Deu. Als pocs moments fou satisfeta amb un gran got d'aigua. Tan gran que va haver d'agafar-lo amb totes dues mans. Va beure un gran glop vencent la set. Va somriure. La petita Fàtima era gran, molt gran.