L'ocellet

Un relat de: xyuok

Et mentiria somrient,
actuant sempre sense viure.
Contemplatiu
respiro tristor asfixiant
sofocants anhels de vida.
I ell, que canta dins la gabia.
Dement, delira.

Si aixeco el cap a la llum,
grans finestres de vidre o gel
Insinuen verdor, frescor, alegria!
I abans que el fum ho distorcioni

que ocellet, t'agradaria?

Comentaris

  • hola, hola[Ofensiu]
    foster | 04-08-2005

    no et coneixia, i amb raó. Llàstima que només tinguis aquest relat i que, a més, sigui poesia. Jo no en llegeixo, ho sento, fa ja molt de temps. Però no et preocupìs, aquí n'està ple de rapsodes.
    Bé, gràcies pel teu comentari. Tens raó amb le final, però és que no era el que m'interessava. Per cert, la Gemma34 (molt bona relataire) en va escriure un altre, de final, per a la Carlota. Es diu "Vull només un petó" o una cosa semblant. No és un dels seus millors, però...
    Si tens temps, llegeix-te els meus "Dubte raonable" o "Ui de què poc!" o "Cas tancat", són molt millors.
    a reveure,
    espero alguna cosa teva (es prosa, si et plau).
    foster

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

xyuok

5 Relats

7 Comentaris

5570 Lectures

Valoració de l'autor: 8.50