Cercador
L'ocellet
Un relat de: xyuok- Compartir:
Et mentiria somrient,
actuant sempre sense viure.
Contemplatiu
respiro tristor asfixiant
sofocants anhels de vida.
I ell, que canta dins la gabia.
Dement, delira.
Si aixeco el cap a la llum,
grans finestres de vidre o gel
Insinuen verdor, frescor, alegria!
I abans que el fum ho distorcioni
que ocellet, t'agradaria?
Comentaris
-
hola, hola[Ofensiu]foster | 04-08-2005
no et coneixia, i amb raó. Llàstima que només tinguis aquest relat i que, a més, sigui poesia. Jo no en llegeixo, ho sento, fa ja molt de temps. Però no et preocupìs, aquí n'està ple de rapsodes.
Bé, gràcies pel teu comentari. Tens raó amb le final, però és que no era el que m'interessava. Per cert, la Gemma34 (molt bona relataire) en va escriure un altre, de final, per a la Carlota. Es diu "Vull només un petó" o una cosa semblant. No és un dels seus millors, però...
Si tens temps, llegeix-te els meus "Dubte raonable" o "Ui de què poc!" o "Cas tancat", són molt millors.
a reveure,
espero alguna cosa teva (es prosa, si et plau).
foster