L'ocellet (o la cuca verda)

Estic asseguda davant la porta de vidre que dóna a la terrassa. Un ocellet es posa damunt les rajoles i bota d'un costat a l'altre, gràcilment. Té unes potetes molt finetes i sembla que reboti, com si dugués unes molles. No sé gaire perquè salta d'aquesta manera, fins que apareix en escena una cuca verda, llampant, que està panxa enlaire i fa moure els peuets desesperada. L'ocellet s'hi abraona, i amb un cop de bec, la torna a posar del dret. La cuca, desconcertada, corre cap a un costat, però l'ocellet salta i amb un altre toc del bec, la gira de nou. La cuca mou les potetes intentant posar-se bé i l'ocellet ja no em sembla tan innocent. Torna a atacar la cuca i la torna a girar, però abans que pugui fugir, ja l'ha tornat a posar del revés. Fa uns quants bots al seu voltant, com inspeccionant-la. S'hi tira al damunt, l'agafa amb el bec, la fa saltar pels aires i la cuca va a parar uns centímetres més enllà. L'ocell repeteix l'acció i la cuca segueix panxa enlaire movent les potes. Finalment, d'un sol glop, l'agafa i se l'empassa.
L'ocellet es queda quiet. Mou el cap. Un costat, l'altre. Alça el vol.
M'imagino la cuca dins l'estómac de l'ocell, movent les potetes. I penso que està volant, i no ho sap.