L'ocellet i els minairons

En aquesta ocasió no he vingut fins aquí per deixar-te cap comentari al relat, tan sols un recordatori. El proper 17 de desembre, a les 12 h, a l’Auditori Tecla Sala (Av. Josep Tarradellas 44 , L'Hospitalet de Llobregat) tindrà lloc la presentació del llibre Criatures Fantàstiques del que ets coautor amb aquest conte.

Un cop finalitzada, alguns dels relataires, autors o no, infants o adults anirem plegats a un restaurant que tindrem obert únicament per a nosaltres. Serà un espai fantàstic perquè les criatures lletraferides puguem compartir un dinar plegats. Per poder gaudir d’aquesta oportunitat, cal que passis pel fòrum i facis la reserva deixant el teu missatge a l’enllaç que apareix a continuació, si és que no ho has fet ja.

Per a les FÀNTÀSTIQUES CRIATURES que vulguin dinar plegades el dia de la presentació CRIATURES FANTÀSTIQUES

Ah! Cal que especifiquis el segon plat (si ets adult) o el menú sencer (si ets una criatura fantàstica).

Desitjaria que ens veiéssim dissabte vinent!

Núria Gausachs

Enhorabona!

Aquest relat, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

Gràcies per la teva col•laboració,

Junta de l'ARC

el teu conte és molt original i molt divertit.
M'alegra que escriguin més nens com el teu germà i tu.

xuxú :)

Aquest conte m'ha agradat molt, Mireia. M'ha fet riure quan l'esquirol s'acosta al niu i l'ocellet li pica el nas.

dofiBlau

Benvinguda petita sirena, m’ha agradat molt el teu conte; es nota que t’agraden els animalets, dels minairons, n’havia sentit a parlar, però gracies a tu ara sé més bé qui son.
Segueix escrivint que ho fas molt bé
Una abraçada

Aquest conte m’ha agradat força. Ja veig que ben aviat no necessitaràs ajut per escriure. Tens molta imaginació. A veure quan ens sorprens amb una altra història.
—Joan—

Una història divertida que desprèn molta imaginació.

M'ha agradat el detall del comportament dels parells de l'ocellet protagonista. El pare desitja solucionar el problema per la força i la mare, en canvi, cerca una solució molt més eficaç essent conscient de la seva feblesa.

Et seguiré llegint,

Núria

El conte té animalons tan bons que m'agradaria tenir-los a tots perquè em diguin coses boniques.
uanra

Un conte preciós, Mireia, com tots els que ens expliques. Tant de bo que aquesta flama lluminosa de creativitat que tens actualment es mantingui encesa durant tota la vida.

Molts petons de la iaia i el iaio.

quina imaginació més guapa! M'ha agradat molt el teu conte, i sobre tot que al final, malgrat els ensurts, no li passi res dolent a l'ocellet. No sabia jo que hi havia minairons pel bosc, potser se't podria ocòrrer algun altre conte explicant-nos qui son i què hi fan... segur que et sortirà tant bonic com aquest. Ah, i no et preocupis de que encara no puguis escriure els contes tu sola i t'hagin d'ajudar una mica... el que compta és que tens imaginació i ganes de fer-ho.

Benvinguda a Relats!!!
Una abraçada

Gràcies per participar!

Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l’Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

- enllaç directe cap a l’espai de RC on tens penjat el conte
- nom i cognoms reals (en cas de ser menor d’edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l’Associació)

Un cop enviat el correu rebràs la confirmació de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l’associació...) passaràs a la fase de selecció.

Gràcies de nou. Cordialment,

ARC