L'ocellet i els minairons

Un relat de: petita sirena
L’ocellet i els minairons


En un bosc molt bonic, hi va néixer un ocellet petitó. Vivia dins d’un niu que li havien fet els seus pares a dalt d’un arbre.

Un dia va quedar solet perquè els seus pares se’n van haver d’anar a buscar menjar. En aquell arbre, també hi vivia un esquirol que havia descobert el niu, tot i que estava molt amagat, i va aprofitar que l’ocellet s’havia quedat sol per acostar-s’hi. Quan l’ocellet el va veure va tenir molta por i li va picar el nasset. De seguida van arribar els pares i com que ho havien vist tot, van dir a l’esquirol:

- Fora, fora d’aquí!

L’esquirol de seguida se’n va anar, i al cap d’una estona, van arribar uns personatges petits i molt estranys que es diuen minairons; també vivien en aquell bosc i eren molt bons; el pare els va dir:

- Veniu a veure el nostre fillet que acaba de néixer.

I els minairons van anar a veure’l; van dir que l’ocellet petit era molt maco i que ells sempre el protegirien.

Al cap d’unes quantes hores més, va arribar un corb negre molt gros i dolent i va agafar l’ocellet petit amb les urpes; se’l va endur volant fins a una cova molt fosca; era la cova més gran del bosc i, a dins, hi vivia un ós molt ferotge.

Quan l’ocellet va veure aquella bèstia tan gran es va espantar molt; va anar-hi l’ocell pare per salvar-lo, però l’ós li va mossegar una ala; l’ós era molt més fort que ell. La mare el va curar i li va dir que no tornés a lluitar contra aquella bèstia perquè estava ferit i no tenia forces.

El pare, però, encara volia tornar a lluitar perquè deia que era l’única manera de salvar el fillet, i llavors la mare va dir que hi havia una altra solució: demanar ajuda a uns ocellets blancs que tenien els minairons; en tenien molts i entre tots podrien salvar el seu fillet.

Uns quants ocells van atacar l’ós picotejant-lo per tot el cos fins que va morir i d’altres ocellets van agafar amb les seves ales l’ocellet per rescatar-lo. El van treure de la cova, i el van retornar, volant, al seu niu perquè pogués viure tranquil al costat dels pares i d’altres animalets bons d’aquell bosc tan bonic.

I conte contat, conte acabat!



Petita sirena

Comentaris

  • RECORDATORI[Ofensiu]
    nuriagau | 11-12-2011

    En aquesta ocasió no he vingut fins aquí per deixar-te cap comentari al relat, tan sols un recordatori. El proper 17 de desembre, a les 12 h, a l’Auditori Tecla Sala (Av. Josep Tarradellas 44 , L'Hospitalet de Llobregat) tindrà lloc la presentació del llibre Criatures Fantàstiques del que ets coautor amb aquest conte.

    Un cop finalitzada, alguns dels relataires, autors o no, infants o adults anirem plegats a un restaurant que tindrem obert únicament per a nosaltres. Serà un espai fantàstic perquè les criatures lletraferides puguem compartir un dinar plegats. Per poder gaudir d’aquesta oportunitat, cal que passis pel fòrum i facis la reserva deixant el teu missatge a l’enllaç que apareix a continuació, si és que no ho has fet ja.

    Per a les FÀNTÀSTIQUES CRIATURES que vulguin dinar plegades el dia de la presentació CRIATURES FANTÀSTIQUES

    Ah! Cal que especifiquis el segon plat (si ets adult) o el menú sencer (si ets una criatura fantàstica).

    Desitjaria que ens veiéssim dissabte vinent!

    Núria Gausachs

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest relat, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC

  • m'agradat molt[Ofensiu]
    xuxú | 12-06-2011

    el teu conte és molt original i molt divertit.
    M'alegra que escriguin més nens com el teu germà i tu.

    xuxú :)

  • He rigut molt[Ofensiu]
    dofiBlau | 05-06-2011

    Aquest conte m'ha agradat molt, Mireia. M'ha fet riure quan l'esquirol s'acosta al niu i l'ocellet li pica el nas.

    dofiBlau

  • Molt bonic[Ofensiu]
    Naiade | 09-05-2011 | Valoració: 10


    Benvinguda petita sirena, m’ha agradat molt el teu conte; es nota que t’agraden els animalets, dels minairons, n’havia sentit a parlar, però gracies a tu ara sé més bé qui son.
    Segueix escrivint que ho fas molt bé
    Una abraçada

  • Molt bé Mireia![Ofensiu]

    Aquest conte m’ha agradat força. Ja veig que ben aviat no necessitaràs ajut per escriure. Tens molta imaginació. A veure quan ens sorprens amb una altra història.
    —Joan—

  • Benvinguda petita sirena[Ofensiu]
    nuriagau | 06-05-2011 | Valoració: 10

    Una història divertida que desprèn molta imaginació.

    M'ha agradat el detall del comportament dels parells de l'ocellet protagonista. El pare desitja solucionar el problema per la força i la mare, en canvi, cerca una solució molt més eficaç essent conscient de la seva feblesa.

    Et seguiré llegint,

    Núria

  • Molt divertit[Ofensiu]
    uanra | 05-05-2011 | Valoració: 9

    El conte té animalons tan bons que m'agradaria tenir-los a tots perquè em diguin coses boniques.
    uanra

  • Molt bonic[Ofensiu]
    brins | 05-05-2011

    Un conte preciós, Mireia, com tots els que ens expliques. Tant de bo que aquesta flama lluminosa de creativitat que tens actualment es mantingui encesa durant tota la vida.

    Molts petons de la iaia i el iaio.

  • Caram, Mireia...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 04-05-2011 | Valoració: 10

    quina imaginació més guapa! M'ha agradat molt el teu conte, i sobre tot que al final, malgrat els ensurts, no li passi res dolent a l'ocellet. No sabia jo que hi havia minairons pel bosc, potser se't podria ocòrrer algun altre conte explicant-nos qui son i què hi fan... segur que et sortirà tant bonic com aquest. Ah, i no et preocupis de que encara no puguis escriure els contes tu sola i t'hagin d'ajudar una mica... el que compta és que tens imaginació i ganes de fer-ho.

    Benvinguda a Relats!!!
    Una abraçada

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l’Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

    - enllaç directe cap a l’espai de RC on tens penjat el conte
    - nom i cognoms reals (en cas de ser menor d’edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l’Associació)

    Un cop enviat el correu rebràs la confirmació de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l’associació...) passaràs a la fase de selecció.

    Gràcies de nou. Cordialment,

    ARC

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de petita sirena

petita sirena

5 Relats

27 Comentaris

3617 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Hola, relataires!

Em dic Mireia i tinc deu anys. Fa molt temps que participo a RC perquè m'agrada moltíssim llegir i inventar contes. Quan era petitona els dictava als meus pares, però ara ja els escric jo soleta; només m'han de corregir alguna falta d'ortografia que se m'escapa.

Si les meves històries us agraden, estaré molt contenta!