Cercador
L'oceà, en una gota.
Un relat de: Epicuri- Compartir:
L'amistat, és l'amor mes gran que hi ha.
Bàsicament per que és de lliure cultiu,
fill de la llibertat.
Res amb res, a la persona viva, és a dir
lliure, lliga.
Quan mor un amic, la terra plou.
La pluja sempre renova.
Plorar un amic és fer el dol.
Tard o d'hora, sempre els núvols
destapen el sol.
Com la llum sempre hi és.
Els amic passen, l'amistat queda.
Per l'amat que és amic, sempre és
primavera.
Comentaris
-
Amor ...[Ofensiu]Bonhomia | 30-11-2016 | Valoració: 10
... molt savi, sí, i belles paraules. Tan de bo pogués comprendre i exercitar això tota la humanitat.
Sergi : ) -
Lliure cultiu...[Ofensiu]Montseblanc | 29-11-2016 | Valoració: 10
Done'm la ma
i fem camí,
tant de bo
no arribem mai.
Sí, l'amistat va i ve lliure i salvatge, deslligada de sangs esclavitzadores i sempre hi és... Fins i tot després de la mort... -
AMIC-Amic[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 29-11-2016 | Valoració: 10
Ja ho pots ben dir. Perquè a voltes em pregunto quants amics té hom de debò? Hi aleshores arribo a la conclusió de que amics-amics de debò són comptats. Per això, com poetitzes tu, la pèrdua d'un amic és un senyal de dol. Aquest poema fa reflexionar molt.
Valoració mitja: 10
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
428584 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com