Cercador
L'occitrèmol (deliri d'abans d'anar a un parc matamares a pasturar un pre-adolescent i encarregar una pizza per ordre de la tieta d'un amic seu)
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Un dia un home que era president i que es deia President i li faltaven els queixals del seny va trucar a uns quants altres homes (i dones del cap ben dret perquè tenien més fums i amb més senyals que les dels pells roges) per concretar una reunió vital per a procurar per al món accidental on vivien. El tema era l'excés d'anarquia dels darrers temps que feia perillar sous vitalicis i algun embaixador ja s'havia queixat que qui li mantindria les amants amb cada llengua. La notícia era tan greu que es van trobar de seguida, els Sidents i Sidentes (així eren anomenats pels col·lectius d'avis a qui regalaven magdalenes toves i caducades pre-electoralment) per rumiar una dràstica solució. Mentre pensaven (i això els costava Déu i ajut) anaven fent esguards de mala llet -per tal de relaxar-se- a la imatge d'un comunista dins d'un vàter d'estació de transports públics que havien fet dissecar...però havia quedat amb la boca oberta i semblava com si no callés mai, mal rotllo, i per això escrivien el mot 'crisi' amb algun adjectiu com ara 'econòmica', 'ecomònica' (una pagesa bio 'amigueta' d'un d'ells), 'social', 'personal(íssima)', 'estructural', 'educacional'. 'psico-il·lògica' (ho definien així amb la seva capacitat d'incomprensió que sí tenien en alça), etcètera. Embafaven el monstre del quadre i després li tiraven a sobre els pixats de tots plegats. I tant van gaudir que se'ls va ocórrer anunciar un 'occitrèmol' -terratrèmol d'upa-: el terror total, tot en dansa, bretxes arreu si la gran massa en feia un gra massa del seu poder. Caram, que per alguna cosa eren dalt l'escala i no els donava la gana de baixar ni un p...graó.
El cas és que havent llogat un superheroi i un altre i un altre per provocar el cataclisme, la hecatombe, el caos...no van comptar que fossin de pares treballadors i que haguessin tingut àvies que els havien cuinat crispells de bacallà o quiches lorraines (que no provoquen morenes) o tinguessin genètica oriental que es descolgava i que preferia la pau vista des d'un tercer ull que no la cagava pas.
Al final la patuleia presidents-sidentes va ser duta a la garjola més fosca, més obscura, més occigarjola de totes.
El cas és que havent llogat un superheroi i un altre i un altre per provocar el cataclisme, la hecatombe, el caos...no van comptar que fossin de pares treballadors i que haguessin tingut àvies que els havien cuinat crispells de bacallà o quiches lorraines (que no provoquen morenes) o tinguessin genètica oriental que es descolgava i que preferia la pau vista des d'un tercer ull que no la cagava pas.
Al final la patuleia presidents-sidentes va ser duta a la garjola més fosca, més obscura, més occigarjola de totes.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436151 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com