L'OBRA MESTRA

Un relat de: E. VILADOMS
Era tan bo! Marxants, crítics, la seva musa, tothom ho deia. El seu nom sortia a la Viquipèdia acompanyat de l'adjectiu genial. Aleshores, per a què havia de demanar ajuda? A qui, si ningú en sabia més que ell?
Aquell encàrrec de l'entitat financera més important de Xhangai es podria comparar a la Capella Sixtina del gran Michelangelo. Encara que, amb els avenços tecnològics actuals, segurament seria molt superior! Li havien proporcionat un programa de disseny que li permetia reproduir els volums, proporcions i dimensions de l'edifici; mil cinc-cents metres quadrats on esplaiar el seu talent. Fins i tot podia simular l'orientació respecte al sol, la claror i les ombres que banyaven cada mur al llarg del dia. No calia precipitar-se, aquella havia de ser la seva obra mestra, la que no faltaria en cap manual d'història de l'art, la que acapararia tesis doctorals... Havia d'estar segur que allò fos realment original, com res del que s'havia fet fins el moment.
Posi vostè el preu! No li havien donat un taló en blanc, però gairebé. Podia comptar amb la col·laboració de qui volgués i no hi havia cap limitació amb els materials ni amb el tema escollits. Els xinesos eren els qui ara tenien els calés i volien que el món ho sabés.
Vol en primera classe, hotel amb totes les estrelles, despeses pagades... Entrevistes només arribar, en les quals va lloar el criteri i sensibilitat artística dels promotors però no va desvetllar cap detall de l'obra. Treballaria sol, així estaria segur de què no hi hauria filtracions. Encarregà materials poc convencionals i se'ls feu portar en el més absolut secret.
El dia del lliurament de l'obra, l'expectació era màxima, mentre s'obrien les portes, els reporters començaren a disparar els flaixos que retrunyiren com metralladores. Tot seguit, un silenci d'estupefacció acollí aquelles parets d'un blanc immaculat amb la signatura de l'artista en el lloc més visible de la cúpula.

Comentaris

  • Molt bon relat![Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 01-05-2013

    Un relat original i molt ben trobat.

    Una descripció que et manté l'interès fins la sorpresa final. Descrius "la supèrbia" en lletra majúscula!

    Moltes felicitats​ per la merescuda selecció.

    Gemma

  • Moltes felicitats per la selecció[Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 01-05-2013 | Valoració: 10

    i també et felicito per la fantàstica descripció de la supèrbia que fas. Segueix així!
    Edgar

  • Bueno, bueno...[Ofensiu]
    allan lee | 01-05-2013

    doncs jo estava segura del mateix quan et vaig llegir això...

    Felicitats!!! Més que crack!!! ;-))

  • Enhorabona![Ofensiu]


    Benvolgut/uda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Pecats capitals (7+1)” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    Cordialment,

    Comissió Concursos

  • Magnífic[Ofensiu]
    bloodymaruja | 23-04-2013

    I tan real!! Un relat molt ben ambientat i que m'ha encantat. Felicitats.

  • El jo [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-04-2013 | Valoració: 10

    Sí noi, l'has clavat! Has tingut una idea genial que, espero, no tinguin en compte alguns arquitectes que tots coneixem! Una idea molt bèstia, però així de bèsties en són alguns! Un magnífic relat de supèrbia ben construida. Una abraçada i que passis una bona diada de Sant Jordi!

    Aleix

  • Clavat[Ofensiu]
    Gabriel M. | 13-04-2013 | Valoració: 10

    I quants n'hi ha que en viuen del seu nom i punt.
    Molt on text, molt ben conduït.
    Una besada.

  • ...i bastant real[Ofensiu]
    Violant Barquet | 08-04-2013

    Avui dia els artistes reconeguts en tenen prou amb signar. Per tant, m'ha semblat molt intel.ligent aquest relat, porta el "mundillo"de l'art fins a les últimes conseqüències.
    I, ara que hi penso, coses més sublims s'hauran fet, en en nom de l'art, com enllaunar excrements de l'artista i signar la llauna... qui fou? Piero Manzoni, amb la seva obra "Artist's Shit" (Merda d'artista dins d'una llauneta... i a vendre!) O sigui que el relat és molt verosímil i també l'has narrat fabulosament bé. Felicitats.

    Pit-roig

  • Ui, peerdó![Ofensiu]
    Teresa | 08-04-2013


    M'he confós amb un altre relat i per això he fet aquest comentari sobre el paral·lelisme de la creació.
    Aclarit això, el trobo un relat magnífic. D'una ironia fina i elegant. Molt ben desenvolupat i, això sí que era per aquest: el final és una bomba. Però una bomba que, quan esclata, sorprèn per la frivolitat i falta de valors del personatge. De pedra m'he quedat només d'imaginar-me les cares dels concurrents.

    Salutacions.

  • Ui, peerdó![Ofensiu]
    Teresa | 08-04-2013


    M'he confós amb un altre relat i per això he fet aquest comentari sobre el paral·lelisme de la creació.
    Aclarit això, el trobo un relat magnífic. D'una ironia fina i elegant. Molt ben desenvolupat i, això sí que era per aquest: el final és una bomba. Però una bomba que, quan esclata, sorprèn per la frivolitat i falta de valors del personatge. De pedra m'he quedat només d'imaginar-me les cares dels concurrents.

    Salutacions.

  • Genial[Ofensiu]
    Teresa | 08-04-2013


    I tant que és una obra mestra. Déu n'hi do!
    La supèrbia ha quedat molt ben retratada, i el paral·lelisme entre la Creació i un acte creatiu és molt encertat.
    La guinda final ha estat una bomba: genial.

    Salutacions

  • Un relat[Ofensiu]
    allan lee | 08-04-2013 | Valoració: 10

    per emmarcar. A dalt una cúpula o a l'öpera de Viena, en tot cas una historia magnífica narrada magnificament. No falta- ni sobra- una paraula per descriure millor el què és la supèrbia. Felicitats!

    a

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

34 Relats

411 Comentaris

27003 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els que llegiu algun dels meus relats.

(Imatge a partir d'una fotografia de FERRAN D'ARMENGOL)