L'OBOE

Un relat de: Jaume del Alamo
L'OBOÈ
Passejant per una de les avingudes més nobles de la ciutat, vaig veure un parell de persones que mentre caminaven entre molta d'altra gent, anaven tocant l'oboè.
Tots dos tocaven el mateix instrument. És a dir, l'instrument que tocaven era l'oboè.
L'oboè és un instrument que no és fàcil de tocar, però ells ho feien amb molta soltesa, com si ho haguessin fet tota la vida.
Jo em vaig embadalir i els vaig anar seguint, anaven de pressa i el que interpretaven era el solo de la pel·lícula "La Mision".
Anant sentint aquell so, aquella melodia. Vaig adonar-me'n que per la gran avinguda per la qual anàvem transitant començava a baixar aigua, molta aigua, vaig veure com des de dalt dels edificis més alts començava a caure aigua en cascada.
De cop i volta vaig veure com del portal de les cases començaven a sortir indígenes, i com pels carrers adjacents es començaven a veure tot un seguit de jesuïtes que resaven el rosari.
Mentre tot això passava vaig adonar-me'n que en Robert de Niro i Jeremy Irons, desmuntaven l'oboè, el guardaven en un maletí, pujaven a dalt d'una de les barques que baixaven per l'avinguda i anaven tirant avall.

Tàrrega 17 d'abril 2020

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Jaume del Alamo

9 Relats

5 Comentaris

946 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00