L'oblit... venç la victòria...

No vas pensar-ho dos cops:
Calia lluitar per l'eterna pàtria
i era necessari esgarrapar i repartir
pètals negres pels carrers de Barcelona.
El roig de la sang s'escampava estèticament
Sobre les llambordes dels carrers tenyits
del gris de la melangia que havia esclatat.
Vas guanyar una batalla, un honor
d'una societat objectivament equivocada:
però tu, no ho sabies.
La victòria havia omès la teva enyorança
vers la família que tant de temps
havia estat esperant- te en la Masia
que tots junts havíeu aixecat amb rialles,
joguines, perfums i plats de ceràmica.
El teu trajecte havia acabat
i vas decidir marxar de Barcelona
per tornar ple de joia a una casa
on ara, només les ombres hi ballaven,
doncs aquells que esperaven havien marxat:
però tu, no ho sabies.