L'oblit... venç la victòria...

Un relat de: AnnaFenoy

No vas pensar-ho dos cops:
Calia lluitar per l'eterna pàtria
i era necessari esgarrapar i repartir
pètals negres pels carrers de Barcelona.
El roig de la sang s'escampava estèticament
Sobre les llambordes dels carrers tenyits
del gris de la melangia que havia esclatat.
Vas guanyar una batalla, un honor
d'una societat objectivament equivocada:
però tu, no ho sabies.
La victòria havia omès la teva enyorança
vers la família que tant de temps
havia estat esperant- te en la Masia
que tots junts havíeu aixecat amb rialles,
joguines, perfums i plats de ceràmica.
El teu trajecte havia acabat
i vas decidir marxar de Barcelona
per tornar ple de joia a una casa
on ara, només les ombres hi ballaven,
doncs aquells que esperaven havien marxat:
però tu, no ho sabies.

Comentaris

  • Anna![Ofensiu]
    Soliloqui | 30-01-2006

    ostiii tu per aquÍ!!
    jeje no si ja ho dic jo que el final tots anem a parar al mateix lloc..:!
    bé doncs res, que m'ha fet gràcia trobar-te per aquí i et volia saludar xD
    Espero que vagi tot molt bé... i a veure si xerrem alguna hora eh, que fa una eternitat que no sé res de tu...!

    Un petonàs Anna!! I gràcies per tots els instants de felicitat que vas fer-me viure al teu costat!

  • Buff, un relat[Ofensiu]
    Perestroika | 02-01-2006

    dur però ple de sentit i sentiment de la primera a lúltima paraula, eh! M'ha agradat molt, de veritat!

    I m'ha agradat que em fessis cas i el publiquessis!

    Esperant de nous... una abraçada ben forta!!!

  • Ai...![Ofensiu]
    cassigall blau | 31-12-2005 | Valoració: 10

    Quantes vegades deixem coses que despres trobem a faltar...

    El teu relat em fa recordar mil fets i gent abandonades pel cami...

    Molt bo!

    Una abraçada

    pere

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: