L'oasi

a l'oasi nocturn d'aquest web, fet ja tan nostre, oi? Podia haver estat un poema d'agraïment una mica ensucrat, una mica massa tou, però no... l'has sabut revestir de tendresa i de versos que van encadenant-se per donar pas sa aquesta sensació que, des d'ara, ja és en tu, repartida entre l'angie i l'Àngels...:

"Després d'aquesta declaració,
al pc una nova icona.
El creixement sofert està
proporcionalment repartit
entre l'escriptora i la persona."

M'ha encantat! Felicitats. Has trobat les paraules encertades, transparents, agraïdes, amb un to de suavitat, que fa del poema una delícia pels ulls i per l'oïda.

Un beset, amiga angie.

Volant per sobre l'oasi amb la viuneta he vist aquest poema, m'he emocionat i m'he dit.... faig un picat i m'hi llenço de cap, catxinjassalf !! Una mica més i em trenco les banyes, però a fe d'Alà que ha valgut la pena !!

Poema seleccionat pel llibre "Relats Paral·lels 1.0"

encara que el gustau gripau (o jo que sé com) aquell ho trobi malament.

jo crec, pel poc que he vist que més aviat tu, ets la llum, …
…
heu enviat flors
quan la nit
el saló ennegria,
heu fet aparèixer
somriures…

Com us ho feu? Com els vigilants de les portes del cel. Gràcies per ser-hi sempre. A mi m'heu fet companyia també.
Un petó

de fet, tots els que esteu en el fòrum de nit no esteu sols. Hi ha molta gent, com jo, que tot i no hi participa també acabeu fent-li companyia.

Guapíiiiiiiiiiiiisima

Gemma34

quotidià, de presses,
ulls clucs, silencis
crits i malsons
es vislumbra
aquest
o a
s i
envoltat de paraules fèrtils
de mirades sinceres
de petons i abraçades properes
de rialles, enginy i dolçor
que com un parèntesi
ens cura una fredor externa
i ens retorna l'energia
després d'un dia de sed i calor.

Un petó !!

Leela

Aquí tens un mussolet que se li ha quedat un somriure per mooolt de temps amb el teu poema.

Com diu en fost, que el puguem gaudir fins que en tinguem ganes, volar una estona, somiar, riure un ratet, fumar-nos una pipona d'aigua, donar-nos alguna estiradeta d'orelles i per sobre de tot fer bons amics... d'això es tracta.

Un reial axuxonassu (perquè real de moment no pot ser)

la poesia... és com un oasi... on l'escriptora es troba cara a cara amb la persona que porta dins... una li ofereix vivències i l'altra li posa literatura i bellesa als seus sentiments... tots portem un pc en la ment amb una icona de creativitat a punt de crear com si fóssim petits déus...
una abraçada!

sí angie, sí la cosa va per aquí, un espai nostre i ben nostre fins que vulguem, fins que altres oasis ens temptin i, per gust i volunta pròpia, l'abandonem sense nostàlgia, amb un somriure i el seu record dins la samsonite...hehehe

gràcies per la part que em toca

(ah, i sense tu, ja ho saps, l'oasi seria una pista d'aeroport abandonada a la seva sort, ple de pols, matolls i esbarzers...)

foster (amb els morros ben junt i preparats per estampar-te un petó que ja no s'esborrarà....)