Lo senyor mestre

Un relat de: marebloody9
Dels temps que parlo fins ara hi ha hagut canvis de tota mena, tant en l'àmbit tècnic com en l'educació. No hi punt de semblança.

Quan jo estava en edat escolar, en cada poble i poblet hi havia escola. Si era una població mitjana, mestre i mestra.
Crec que els nois i noies que anàvem a la escola del poble havíem après a estimar-lo i tampoc no ens passava pel cap de deixar-lo.
Nens i nenes érem una mena d'ocellets que amb los nostres crits, jocs i corredisses donàvem alegria.
Ara, amb la concentració escolar quan arribes al poble no veus ningú ni sents res, sembla un poble adormit.
Lo mestre que teníem abans de la guerra es deia Ramon Blanch. Un home honest i treballador que mos estimava i s'esforçava en que aprenguéssim.

La classe estava dividida en tres seccions: Grans, mitjans i petits.

Teníem matèries en comú. Lectura en veu alta i comentari, dictat i dibuix. També mos feia aprendre poesies de memòria i més tard, recitar-les. Encara en recordo sis o set. També llegíem les faules d'Iriarte i Samaniego.
Los llibres de lectura eren “ El Quixot” i "Corazón". Quan tenia que llegir aquest últim en veu alta m'emocionava i fins i tot plorava.
Quan va acabar aquella maleïda guerra, lo capellà li va prendre la plaça i el sou. Lo senyor Blanch va passar molta misèria. Als vespres, un grupet de nois i noies anàvem a repàs i el pagàvem en espècies: Patates, ou, oli, mongetes.Però el van denunciar i va haver de deixar-ho. Tenia quatre o cinc fills i passaven gana, fins que van marxar a un altre destí.

Mos vam fer grans i el record del mestre no se'ns esborrava. Volíem fer-li un desgreuge .Tots los antics alumnes i alguns pares van firmar un àlbum de dedicatòries.
Lo vam anar a veure a Barcelona, on vivia i un diumenge li vam portar. Va plorar d'alegria i mos digué que mos havia estimat molt.
Quan ja mos acomiadàvem mos feu esperar una mica. Caminava a poc a poc , ja era molt vell,i va sortir d'una cambra amb un quadern a la mà. Era el diari de la nostra classe, quadern de rotació que escrivíem per torns. Mos digué:
Per què veieu que sempre us he recordat, sempre ha anat amb mi aquest quadern estimat i te'n faig dipositària. Tu el guardaràs i el deixaràs a tots els que el vulguin veure.
Encara el tinc i per mi és un tresor.
En copio un fragment que parla de l'escola:

Dia 2 d'octubre de 1936

Ahir, dia 2 d'Octubre, entràrem a classe a les 8 saludant al Sr. Profesor i tots els companys ens posàrem al lloc corresponent. El Professor ens dictà lo següent:

" L'Escola, Niu d'ocells que van a preparar-se per la vida i suportar la lluita pel dia de demà.
Figureu-vos per un moment que aqueixa assistència fos interrompuda. Què passaria?. La humanitat tornaria al seu primitiu estat. Vosaltres sabeu com eren els primers homes que poblaven la terra?. Us figureu les lluites terribles que havien de tenir contra les feres i soportar tota mena de inclemències?.
No tenien escoles, però ratllaven i pintaven les pareds de llur coves. Més tard feren progressos en la escriptura, pintura i arquitectura. Això que se'n diu progrés, cultura o civilització ha estat transmès a les noves generacions, per mitjà de l'Escola . I aquest moviment és arreu del món. Mireu amb la imaginació els nens i nenes que van tots els dies a l'Escola amb els llibres sota el braç desde les terres nevades de Sibèria a les terres caloroses de l'Aràbia per la vora dels rius ja amb barques o pels carrers de les grans ciutats”

Comentaris

  • Entranyable[Ofensiu]
    brins | 13-10-2012 | Valoració: 10

    Has escrit un relat molt bonic i humà, Pilar; és ple de records estimats i de gratitud vers el teu mestre. Estic segura que el senyor Ramon va ser un gran mestre, però també n'estic que tu t'has dedicat a la docència d'una manera exemplar.

    Espero i desitjo que ahir passessis un dia molt feliç.

    Una abraçada,

    Pilar

l´Autor

Foto de perfil de marebloody9

marebloody9

15 Relats

39 Comentaris

12444 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Vaig nàixer l'any 25 a La Noguera.
Sóc mestra i m'agrada molt llegir.
La meva filla m'ha animat a escriure relats .Compartir-los amb vosaltres em farà molt feliç ..A la foto em veureu amb la Bloodymaruja i un pastís amb poma, panses i nous.