Lo rei de les illes Caiman

Un relat ben curiós, sense dubte. M'ha agradat força. La tragèdia al final és d'aquelles que no t'esperes però d'algunes maneres no et sorprèn que una persona d'aquest tipus acabaria trobant-se amb un destí semblant. L'únic que em pregunto és què va passar al final amb el govern de les illes Caiman.

Gràcies també pel teu comentari, és cert que al meu relat (Injustícies) hi falta una mica de context. El vaig escribir pensant molt més en descriure uns esdeveniments puntuals que no pas explicar la relació entre cadascun i el personatge principal i entenc que això pot confondre al lector, gràcies per dir-m'ho. Es tracte de una noia que en un dia es troba amb quatre persones diferents i cada una li provoca uns sentiments de incompetència i el resultat d'aquests sentiments és finalment una ràbia per coses que ella anomena injustes.

Gràcies Sr.Garcia, per la informació que em dones sobre el meu conte "El somni de Joan". Bé que acepte que no sóc molt de relats, però per a mi ha estat un conte molt bé i original ja que he obert aquest conte, i com em dius "que més bé et sembla escrit per un poeta", jo crec que ho has valorat així i bé. Sí, podria ser el principi d'una novel.la...però em vaig quedar amb un "conte" a mitges.
Gràcies i fins a l'altra.
Perla de vellut

Gràcies Sr.Garcia, per la teua amabilitat i el teu comentari al meu poema "La Daina", en el qual li has posat de títol... "Ègloga". Dius que no ho entens molt bé.
Jo li he posat molta fantasia i va enllaçada amb moltes metàfores.
Segon em dius de "Dafne", en la mitologia griega, era una Diosa. Sí, és així.
Espere que algun dia publiques alguna cosa!
Una bona salutació.
Perla de vellut

Sempre els matemàtics han volgut estalviar-nos les sorpreses que ens porta el futur, primer savent amb antelació quant fan dos i dos i després complicant la cosa, més i més. Fins a la teoria del caos, per exemple, que sembla ser que va inaugurar Henri Poincaré, si no estic mal informat per economistes malèvols, que em penso que no, segons la Wikipedia.
per això està ben triat, sota el meu punt de vista, el personatge i la seva activitat.
Moltes gràcies pels teus comentaris.

Doncs et comente que fa molt de temps que no publiques... però això és normal, doncs si tens massa faena, és lògic que no tingues temps.
Quan tingues temps ja t'invite a llegir els dos últims poemes que he editat. Gràcies mil... i fins a l'altra...
Perla de vellut

Perdona que no hagi fet comentars, però hem estat malalts els meu marit i no tenia temps, ara sembla tor normalitzat

De vegades conéixer el futur és tan perillós com oblidar el passat. Excel·lent relat.sóc nou aquí i caldrà anar-te llegint. I gràcies per les teves més que amables paraules al meu sonet.

Per la teua visita i les teues paraules per al meu poema últim que he editat; El teu tresor. Doncs dius que el tema és sobre "el mar" i és així. La base és el mar, encara que siga d'amor.
Un salut...
Perla de vellut

Passa sovint, que un do que és positiu esdevé negatiu per fer-ne un ús excessiu. El teu protagonista n’és un exemple. I no vull dir que mori per tenir el do però sí per tot el que ha muntat a partir d’ell. El nom, Martirià, ja no presagiava res bo.

Saps què? Ja fa dies que havia llegit el títol d’aquest relat però encara no havia tingut temps de llegir-ne el cos. I pel títol em pensava que el relat anava de pirates hahaha. No havia caigut en el tema actual de les Illes Caiman.
Bona història i molt ben desenvolupada. I el futur està escrit, no es pot canviar...

Per les teues paraules tan generoses per al meu poema Passió profunda. Em dius que és un poema elegant i jo m'alegre de que t'haja agradat.
Una salutació.
Perla de vellut

Mira, el pobre treballant i treballant, fent calers i calers, total, per a què? Per a morir com tutiquanti. Creativitat al poder, felicitats pel teu relat! Moltes gràcies pel teu comentari,una abraçada.

Aleix

Ara que observe bé la paraula: Bacs i la paraula Basc, hi ha una gran diferència...
Doncs jo sí que m'enganyat totalment en el poema... doncs...
Bacs, significa colps forts en una caiguda o sotrac.
i Basc, és el vasco (espanyol)... Del país Basc.
Je je je je...
Vaja! ara no puc rectificar en el poema aquesta errada meua.
Em disculpe un tant, per tal errada.
Gràcies i fins a l'altra...
Perla de vellut

Gràcies pel teu comentari al meu poema "Alada obscuritat".
Et comente que els versos de: Pren un esqueix de la teua llum, esbugadeja per la meua finestra". El verb bugadejar significa colar, eixir, sortir, brollar, aflorar, expulsar; són sinònims i hi ha més.
L'exqueix és "esqueje", en castellà i el subjebte de bugadeja és: "l'exqueix" mateixa, doncs el prenc jo però aflora per la meua "finestra".
Esperi haver-te completat el teu dubte. Bo, que és així com ho expresse en el poema.
Una salutació...
Perla de vellut

Ja et vaig comentar aquest relat....Només dir-te que gràcies per comentar el meu, As d'Oros. Per cert el pròleg del poema és tal qual el vaig penjar la primera vegada. poema que vaig aprofitar per a treure-li la lletra "H" a oros.

N’ agrada com escrius, penso sempre a veure que dirà ?
Hracies per comentar i valorar

Doncs la paraula bacs, en el diccionari està com que significa: en castellà: vasco. (del País Basc).
si cerque en castellà: vascongado ... en català: basc.

I Nil, diu:
Bac, de caiguda i en aquest cas podria ésser un sinònim de sotrac, podria ésser també ensurts o esglais polítics, econòmics. Jo si que li veig relació amb el poema.
Jo crec que resolt el problema i gràcies...
Perla de vellut

Gràcies pel teu comentari al meua poema "Anem a votar", i t'indique que la palabra "bacs" (en plural), significa en castellà: vascos, del País Basc. No hi ha més.
Una salutació...
Perla de vellut

Hola SrGarcia. Doncs la frase de: Regala'm la teua sort precisa", la paraula "sort", en castellà, significa: suerte. Així que moltes gràcies pel teu comentari i per la teua opinió sobre éll. Està clar que "sort", és "suerte".
Gràcies i bona nit...
Perla de vellut

Això de predir el futur al final no gaire be. He passat una bona estona lkegir el relat i es el que compte . Gracies per conentar

Això de predir el futur al final no gaire be. He passat una bona estona lkegir el relat i es el que compte . Gracies per conentar

Saps? Tens segell propi en narrar històries. Detecto una forma de dir que sorpren a cada instant, això dona al teu relat dosi d'intriga. Aquest bon home, amb el seu mètode de predi esquitxs de futur ha volgut fer negoci i vet aquí quin final més tràgic ha tingut.

Vaja amb el Tirafaves, el qual era un gran artista, però amb molta mala pata, quan va caure. Molt bé relat i amb molta fatasia.

Gràcies per les teues paraules per al meu poema: Cos blanc. Clar que no és igual de "Cós blanc".... hi ha certa diferència...

Una salutació.
Perla de vellut