Lo rei de les illes Caiman

Un relat de: SrGarcia
En Martirià Tirafaves era un gran físic i matemàtic, això no es pot negar. Tothom el veia com un enze i un talòs, un galifardeu encantat i mig beneit. Fins i tot los seus companys científics se’n reien de les seves delirants teories.

Lo seu aspecte no l’ajudava gaire, alt i gros com un Sant Pau, també tenia una retirada a Sant Llàtzer: sempre semblava com acabat de desenterrar.

Ell, però, era inassequible al desànim. Va descobrir un sistema d’anticipar-se al futur. Va poder viatjar en lo temps. L’única pega era que el viatge era curt: podia veure el futur fins a un màxim de deu segons. Sembla poca cosa; va programar un sistema d’especulació econòmica automàtica. Comprava i venia valors amb l’avantatge de saber el preu amb un màxim de deu segons d’anticipació.

Comprava i venia a tots los països del món, a tots los mercats: borsa, matèries primeres, alimentació, metalls, divises, deute públic..
.
Especulava a l’alça i a la baixa. A cada operació el benefici era petit, però feia milions i milions d’operacions per hora (ho feien els ordinadors). Especulava tot lo dia, sempre, sense parar, a tot lo món.

Aviat es va guanyar un sòlid prestigi a tots los llocs de moral econòmica distreta. A Andorra van pensar d’ampliar el nombre de coprínceps a tres.

On s’ho van prendre més a la valenta va ser a les illes Caiman.
Les illes tenien una fama immerescuda de ser la seu de tots los xoriços internacionals de l’economia; una cova de lladres, vaige. Van voler fer-se independents i anar pel seu compte.

Van pensar que la millor manera de netejar el nom de tan honorable país era convertir-lo en una monarquia parlamentària. Van fer seriosos estudis i van veure que tots los països amb tradició democràtica, sense sospita de corrupció, amb uns valors sòlids i àmpliament difosos, eren monarquies.

Van proposar al senyor Tirafaves com a rei. Fins i tot li van buscar una princesa; van procurar amb tots los mitjans que no es tirés al mar.(La princesa, en Tirafaves flotava).

En Martirià estava il•lusionat ; passar de ser un carallot a ser rei li feia molta gràcia. Ningú va trobar exemples comparables. Una cosa mai vista.

Un dia va mirar quins eren los seus deu segons del futur i es va veure amb lo coll trencat; com aquell que diu, difunt. Va pensar que era un sicari de la princesa. Segurament el volia matar per a quedar-se els seus diners i, ja de passada, perdre’l de vista per sempre més.

Es va esparverar; amb tanta por i tan poc temps per a reaccionar, va intentar protegir-se tirant-se sota la taula.

Amb tan mala sort que es va trencar el coll.

Comentaris

  • Hola...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 23-04-2019

    Hola SrGarcia. Doncs la frase de: Regala'm la teua sort precisa", la paraula "sort", en castellà, significa: suerte. Així que moltes gràcies pel teu comentari i per la teua opinió sobre éll. Està clar que "sort", és "suerte".
    Gràcies i bona nit...
    Perla de vellut

  • Bon humor[Ofensiu]
    dockmatur | 13-04-2019

    I ben curiós el relat aquest del Tirafaves.

    Mereixia un final menys dolorós pobret, en el fons era un bon home, com tants hi ha.

    Gràcies pel teu comentari al meu relat postapocalíptic. Qui sap si anirà per aquí el tema.

    Dokk Matur

  • Carai ![Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 11-04-2019 | Valoració: 10

    Això de predir el futur al final no gaire be. He passat una bona estona lkegir el relat i es el que compte . Gracies per conentar

  • Carai ![Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 11-04-2019 | Valoració: 10

    Això de predir el futur al final no gaire be. He passat una bona estona lkegir el relat i es el que compte . Gracies per conentar

  • visió de futur...[Ofensiu]
    Nil | 09-04-2019 | Valoració: 10

    Saps? Tens segell propi en narrar històries. Detecto una forma de dir que sorpren a cada instant, això dona al teu relat dosi d'intriga. Aquest bon home, amb el seu mètode de predi esquitxs de futur ha volgut fer negoci i vet aquí quin final més tràgic ha tingut.

  • Molt bo.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 09-04-2019 | Valoració: 10

    Vaja amb el Tirafaves, el qual era un gran artista, però amb molta mala pata, quan va caure. Molt bé relat i amb molta fatasia.

    Gràcies per les teues paraules per al meu poema: Cos blanc. Clar que no és igual de "Cós blanc".... hi ha certa diferència...

    Una salutació.
    Perla de vellut

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: