Cercador
Lo meu marit
Un relat de: Naiade- Compartir:
En una cadira assegut,
Passa les hores esmorteït,
Fent becaines de dia i de nit.
Somiant truites a tota hora
Provocant la seva dona,
Que tot lo dia fuig a fora.
Quan torna ja de nit,
Allà lo troba adormit,
I enrabiada fa un crit.
Que espanta tota la parentela,
I li diu a cau de orella,
Com qui canta una tarantel·la.
Aixeca't d'una vegada gandul,
I ell se'n va tot remenant lo cul,
I s'amaga amb gran dissimul.
Comentaris
-
Quina meravella de vivesa![Ofensiu]Gica Casamare | 14-09-2006 | Valoració: 10
T'he llegit i m'encanta la vivesa de la teva paraula, aquest poema és el paradigma de tot el que t'he llegit.
Una llengua que et surt de les entranyes!
Algú et pot dir que fas faltes (no parlo d'aquest poema!), però són aquells errors que surten de l'esperit que crea el llenguatge personal,,, ara espero que els filòlegs no em peguin...
I quin marit!
l´Autor
246 Relats
1711 Comentaris
275392 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")
Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida
Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:
mlloretp@gmail.com