Lo Cromanyà - Web (13). Enquesta a Catalunya, ERC i el mediatisme, i visca Tintín.

Un relat de: Unicorn Gris

Bon dia. Presentem lo Cromanyà d'aquesta dissabte. Núvols i isobares ben variats.

La nostra Catalunya, sotmesa a examen. I no ens referim a la fatídica selectivitat, no, sinó a una enquesta pública que el senyor Colomé ens ha encolomat. Segons aquesta enquesta, vuit de cada deu catalans asseguren estar satisfets amb la transició democràtica que ens va fer passar de l'espanyolisme franquista a l'espanyolisme de Suárez. Encara que alguns diguem que els catalans no som racistes, la meitat dels catalans afirmen tenir més sentiment racista que abans, o sigui que Eto i Ronaldiño deuen estar ben cabrejats, els pobres. El Papa Ratzinger també està cabrejat, perquè vuit de cada deu catalans es senten menys religiosos que abans. També una immensa majoria de catalans creuen que Espanya ha anat a millor des que Franco la va dinyar feliçment al llit. ¡Ja li podem resar a l'ésser diví, doncs Catalunya pensa així! Que Elvis ens agafi confessats.

Esquerra republicana més gent demana. Davant l'estat de divisions i ruptures d'ERC (que si Carod per aquí, que si Puigcercós per allà, que si Carretero cap enllà), el partit republicà mostra moltes tensions internes que li couen per dintre. La pomada que necessita el partit de Companys i Macià és més moviment, i engrescar i animar a més penya de la societat civil i a nous sectors socials perquè cantin l'himne republicà i s'animin al rotllo del partit. Perquè si Esquerra no vol acabar siguent un partit de portes i finestres tancades a la societat catalana, que les obri de bat a bat i que convidi a més gent a fer-se engrescadora per al seu projecte nacional. Mentrestant, però, el Montilla, amb la seva pinta de despistat, intenta posar candaus a la finestra d'ERC per tal que no es pogui obrir, perquè això li robaria penya al PSC. Esperem que amb el temps agafem unes bones tenalles, trenquem el candau del PSC i poguem estimular més gent per a que vingui a la caseta de la independència, ja que, com que Catalunya és la nostra flama, l'obrim a tothom com déu mana.

¡¡Rastapopoulos el malvat ja no riu, perquè en Tintín està ben viu!! El mestre Herge, mestre en l'art dels dibuixets de la línea clara, i de les historietes vàries, sempre plenes d'excel.lents anècdotes dels "tacos" cultes i refinats del capità Haddock, de la sordesa de Tornassol, de les heroicitats del Tintín, de les badades dels Dupond, de les sonores àries de les joies de la Castafiore, dels ossets de carn preferits del Milú, de les batalletes béliques d'Alcazar, del Serafí Llantió fent el plom, d'en Xang sempre rescatat a temps, de l'Oliveira de Figuera intentant vendre't algun estri de dubtosa utilitat, i del Néstor treient la pols pertot arreu, les aventures d'en Tintín segueixen endavant pel món, a contracor de l'oposició del contramestre Allan, del dolent sense escrúpols Müller i del dolent tintinaire per antonomàsia Rastapopoulos. Doncs el jovenet Tintín mou pasta a mogollón, és a dir: es venen milions de milions d'exemplars de còmics a tota punta del món mundial, el mercandishing tipus chapetes, figuretes i catifes es ven com a xurros, i fins Steven Spilberg el cinemasta incansable ja prepara una triologia de films de Tintín amb actors de carn i d'ossos, (quan ja portem temps veient Tintín a la petita pantalla en dibuixos animats ben entranyables). Esperem que Milú salvés a Tintín de les urpes del malvat Ennadine, però mentrestant, el "culte" tintinaire no s'atura, doncs "els anys passen en va quan en Tintín ferm vol durar". I com que la flama catalana arriba pertot arreu, la web Tintincat us demana per fer-vos socis: ja us podeu pentinar un tupé quatribarrat a sobre del cap, sortir del catre, i sumar-vos a la versió de Tintín en la llengua de Ramón Llull, Crom el nòrdic i Joaquim Ventalló. "A salvar el món ara vinc", és l'etern crit d'en Tintín! I jo encara diria més, però se'ns ha acabat l'espai.

I fins aquí, lo temps.

El següent text, en la totalitat, ha estat escrit per al 30 de juny de 2007 dissabte per a La Stoa i Relats en català. És el 13è de la sèrie d'Internet de Lo Cromanyà.

------------------------------------------------

Visita La Stoa: www.lastoa.cat

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Unicorn Gris

Unicorn Gris

143 Relats

321 Comentaris

160871 Lectures

Valoració de l'autor: 8.96

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Blanc del Bosc, o Unicorn Blanc. També utilitzo, per raons pràctiques, els pseudònims de Crom el nòrdic, Unicorn Gris i Cuidador d'Ossets, si bé només posaré articles nous en aquest últim pseudònim i en aquest mateix en què ara em veieu (els altres noms d'usuari són de consulta i, en certa manera, d'emmagatzemament d'antics articles).

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món de la fantasia i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.

El meu nom de Facebook és
"Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és
"El Dorat"

El meu email és
webmestre2(arr.)gmail(punt)com

El conjunt de les meves webs (és a dir, de les webs administrades, moderades o dirigides per mi) es diu Portal Perenne, també anomenat "el Perenne" i està format, entre d'altres, per Lletra Perenne, també anomenada "la Perenne" .

La meva web d'articles es diu, com hem dit, Lletra Perenne i està a:
http://lletra-perenne.fandom.com/ca .

Actualment disposo de fòrum, el Fòrum Perenne, part de el Perenne, la direcció del qual és:
http://forum-perenne.foroactivo.com/ .

Podeu tenir accés a tots els relats de Lletra Perenne publicats a Relats en Català aquí:
https://lletra-perenne.fandom.com/ca/wiki/Lletra_perenne_Wiki#Continguts_del_Cosmos_Perenne_en_la_web_Relats_en_Catal.C3.A0

Els meus pseudònims a Relats en Català són: Unicorn Blanc del Bosc, Unicorn Gris, Cuidador d'Ossets i Cromelnordic. Observació: m'hagués volgut dir "Unicorn Blanc", però no podent fer-ho, em vaig fer dir "Unicorn Blanc del Bosc".

Que vagi bé!!!