Lo Cromanyà - Web (11). Maragall, Víctor i llengua, i obra d'E. Bertran.

Bon vespre i bona hora. En lo Cromanyà, tenim un núvol important que se'ns va.

El senyor Maragall, se'ns va i no torna mai! Efectivament, el núvol Maragall, que té el gran orgull d'haver infantat amb ses gotes i sons decrets els Jocs Olímpics, plega del Partit Socialista (i el Montilla ja fa: "Visca!"), i fa el seu últim discurs al concert de Maria del Mar Bonet; i com a discurs no es queda estret, doncs diu clar, català i socialista que la reforma de l'estatut ha estat perdre el temps, perquè, si havíem de veure que som una nacionalitat, ja ens n'havíem enterat, doncs res hem canviat. El núvol Maragall, que de fer maragallades no es cansa mai, ha dit que hauria estat millor solució canviar la constitució. Mentrestant, Zapatero i Mas estan en un balcó, tristos, perquè el seu matrimoni, que es va fer el 21 de gener amb l'estatut retallat, més retallat que un vaixell de paper, aquest matrimoni l'han trencat els republicans, gens galants, pactant amb montilla. Si un nou pacte Mas-Zapatero s'ha de realitzar, no serà pas per demà. La política és més confosa que uns núvols de tempesta, sí senyor...

Víctor Alexandre dóna canya als catalans cagats. Quan el senyor Víctor Alexandre, el gran núvol de quatre barres del periodisme català, va viatjar a l'Alguer, la capital italiana dels Països Catalans (segons nosaltres), o una regió (segons Itàlia), va veure el nostre periodista com els catalans parlavem, amb uns collonets ben petitons, el castellà de Rajoy i Losantos, davant els italians de l'Alguer. Molt em temo que Catalunya necessita vitamina "D" per a enfortir la seva valentia, perquè la llengua catalana, ferma com déu mana, l'entenen millor els italians que no pas la llengua de Sancho Panza i el Chaval de la Peca. Catalans, no tinguem cap vergonya i, si volem Catalunya lliure, en català hem de viure, o sinó, el llop ferotge espanyol del PP vindrà, i se'ns cruspirà. No guardem la llengua en un armari, que som un país milenari!!

El petit noiet català, la televisió ens el vol callar!! Està vist que els mitjans audiovisuals, preferint la Salsa Rosa i els escàndols de la Pantoja, no volen promocionar la nostra obra, on un noiet normal que vol viure en català i vol donar vitamina al seu país, acaba passant-ho fatal amb la guàrdia nacional. El Grup Godó, que em toca el cireró, ja ha dit que gira l'esquena despistadament davant l'obra, negant-se a promocionar-la, i també ho fa TV3 (no em fa el pes) o la Vanguàrdia, que aquests mitjans tenen ben clar que passen d'enaltir gens el catalanisme i la rebeldia dels barretinaires jovenets de l'Exèrcit del Fènix. M'omple d'orgull que, almenys l'Avui, promocioni l'obra d'Èric Bertran, i menys dóna una pedra. Que de pedres al camí, Espanya ens en vol omplir. Defensem l'obra de teatre d'Èric Bertran, la de Rubianes, la de Lorca, i de tots els que Espanya no volem, i ens volem posar ben ferms. Feu cas a Víctor Alexandre, i preneu vitamina, catalans, que ràpids passen els anys!!

I fins aquí, lo temps.

El següent text, en la totalitat, ha estat escrit pel 5 dissabte per a La Stoa i Relats en català. És el num. 11 de la sèrie d'Internet i de ràdio de Lo Cromanyà.

----------------------------------------------

Visita La Stoa: www.lastoa.cat