Lo Cromanyà - Ràdio (6). Benach, Diada, Renfe, i futbol sala català.

Un temps ben mogudet el d'aquesta setmana...

President del parlament. El diputat d'Esquerra Republicana, Ernest Benach i Pasqual, que és un noi original com cal, ha estat reelegit president del parlament en segona legislatura, perquè ERC és ben tossuda. Amb setanta paperets de vots a favor, i seixanta-cinc paperets per fotre'l fora, per majoria absoluta pels pèls, el bon jan de l'Ernest Benach presidirà el parlament del Tripartit. En la legislatura del 2003, en Benach va montar-s'ho d'allò més bé, amb cent onze vots a favor, i vint-i-quatre en blanc, i va ser, als quaranta-quatre anyets ben tocats, el diputat més jovenet a la cambra de representants del nostre poble de "Polònia". Felicitats, Benach, a per totes. Bufa un bon vent per Esquerra.

El partit pels catalans i la diada. El partit per la ciutadania, sabiem que la pota ficaria, ha anunciat que no participarà a l'onze de setembre, en la nostra Diada de Catalunya, perquè la Diada no representa, segons la seva visió particular del clima, "la majoria de ciutadans del poble català". Imaginem que, quan el senyor Albert Ribera, (el cap de llista del parlament amb menys escons), diu que els ciutadans no s'identifiquen amb la diada, deuran ser els ancians i no pas la joventut, doncs, fora dels seus tres petits escons, la nostra militància sobiranista creix fins on arriba la vista, en el jovent ferm i valent. Si el senyor Ribera, que mai s'esvera, no vol representar el vertader sentiment jove de Catalunya, cantarem ben alt amb el Benach uns segadors, sí senyors!!! Vulgui o no el sr. Ribera, visca la diada nacional de Catalunya!! Visca el nostre clima!!

Renfe. Volent ser simpàtics amb el sr. Ribera, (que en fer mal a Catalunya bé s'hi esmera), el convidarem a Renfe en qualsevol clima electoral, perquè amb aquests ferrocarrils estatals, es retrassarà molt més que una tortuga. Efectivament, en els ferrocarrils, en dos mesos de no res, s'han registrat cinquanta-un incidents, (quasi tants com escons per Convergència); doncs tant Renfe com CIU la pifien més que el sis-cents (de Duran) i tenen un munt d'averies: CIU, perquè no sap pactar amb ningú, i Renfe, perquè, amb tanta averia, els seus usuaris ja se'n recorden del maquinista, de l'encarregat dels trens, i de sa mare i sons fills; amb tanta averia, ja se sap, "Rogamos" empenyin els ferrocarrils espatllats, que ja toca ja. En resum: si poden, agafin l'autobús o l'avió, i evitin Renfe, sobretot si volen arribar puntuals a la cita o trobada que tinguin. Mal clima amb sons nostres trens.

Futbol sala català. Mentre Ribera, CIU i Renfe se les apanyen com poden, el futbol sala català tira endavant. Mentre qui sap si el PP busquen fotre'ns la prohibició legal en aquest esport, (mai se sap amb aquesta gent...), a finals de novembre dotze equips, entre ells el de Catalunya, es fotran gols i gols a porteria, mentre que, segur, la qui guanya al final és l'afició catalana. Encara que la FIFA i la UEFA no reconeguin el futbol sala com un esport de qualitat, la majoria de països fan el que els hi rota i sí que reconeixen el "futsal" com un esport potent a totes puntes de llevant i ponent. Mentre els jerifaltes de la FIFA fan "el tifa" i van fent la seva, nosaltres, marcant gols de futsal, fem un gol per la Catalunya lliure.

I fins aquí, lo temps.

----------------------------------------------------

El següent text, en la totalitat, ha estat dit el 18 de novembre dissabte, per Matadepera Ràdio (107.1 FM). És el 6è de la sèrie de ràdio de Lo Cromanyà.

Visita La Stoa: www.lastoa.cat