Lluny d'aqui

Un relat de: ilargiakat

Quan la vida et mostra la seva tristesa
voldries escapar d' ella.
Quan la llum que veies, ja no resta encesa
te n'adones que la nit és freda.

Temo a la vida més que a la mort.
Temo a viure arran de la por.

M'enlluerna pensar que aquest món és fals,
que tot cau dins un volcà,
i es desfà com la calç.

Sé que aquest pensament s'allunya de la realitat
Sé que a pesar de tot, això és millor

Farta de veure-ho clar i no saber cap a on tirar
farta de ser com sóc i no trobar la solució.

La hipocresia i la traïció d'aquest món,
m'han segat la vista.
Ara ja no veuen els meus ulls,
ara ja no sent el meu cor.


LLUNY D'AQUI JO VULL SEGUIR!

Comentaris

  • A la revista MOMENTS del mes de maig...[Ofensiu]
    nuriagau | 09-06-2010

    apareix publicat aquest poema a la pàgina 20. Enhorabona!

  • La clau de tot[Ofensiu]
    Melcior | 30-09-2007 | Valoració: 10

    és obrir i fer camí , però sense acabar mai de trobar el teu .
    T' aburriries tant si el trobessis .
    Endavant!

l´Autor

Foto de perfil de ilargiakat

ilargiakat

34 Relats

41 Comentaris

37154 Lectures

Valoració de l'autor: 9.30

Biografia:
"Cada porta es un camí a escollir.
Cada camí te el mateix destí.
Cada paraula te el seu combat,
cada mirada te una història que ocultar.
Cada somriure te la seva resposta.
Cada individu te la seva vida.
Cada relat te el seu significat
Cada pas te les seves dificultats "

Escriure és una manera de dessofegar les teves pors i cada llagrima les quals porten secrets amagats, les teves alegries, inseguretats, amors...

" Fes el que hagis de fer, sigues el que volgues ser, avui és un dia en vida i el demà pot ser un mal son on t'hi quedes atrapat per sempre, viu l'avui i no pensis en el demà, recorda l'ahir per somriure o per aprendre dels errors però mai per plorar "

La llibertat a la mà!