Lluny d'aquí, dintre d'un somni...

lluny d'aquí, dintre d'un somni...
em va semblar acaronar la teva silueta,
amb la mirada...
em va semblar besar-te,
amb dolces paraules...que es trenquen.
Lluny d'aquí, dintre d'un somni...
Em va semblar trencar el silenci,
Amb dolces escenes d'amor...
Em va semblar caure,
En el teu món de sensacions...
Lluny d'aquí, dintre d'un somni...
Vaig sentir la melodia dels teus ulls,
I de reüll vaig observar les teves paraules...tendres.
Lluny d'aquí, dintre d'un somni...
Vaig saber perdonar, perdonar-me,
De tot allò mal fet...que vaig fer.
I vaig jugar amb les carícies,
Que ara, tímides, reapareixen en mi,
Fent que recordi cada gest, cada paraula, cada bes,
Que de tu va néixer.
Lluny d'aquí, dintre d'un somni...
Encara puc percebre el sospir de la tempesta,
En les nostres tardes de sol,
I veure plorar als núvols...en forma de pluja,
Sobre els nostres cossos, sobre les nostres ments...desertes.
Lluny d'aquí, dintre d'un somni...
Va ser allà...on et vaig veure,
Però no vaig poder...tocar-te...
Però no vaig poder sentir-te, ni besar-te...
Doncs com diu el poema...
Va ser lluny d'aquí, dintre d'un somni...somiant-te.