Lluna

Sota les petjades
del que no sap el cami,
però vol trobar-ho,
tu has estat llum.
Et contemplo,
en la meva soledat,
aquest cop cercada,
i m,embadaleig la teva bellessa,
la teva magía,
ets un respir.
Et miro,
tan plena,
tan blanaca,
tan transparenta.
Surts en mig del cel de nit,
i els meus ulls
no poden deixar de mirar-te.
Ets tan maca.
La foscor de la nit
te la seva llum.
Jo,
en la meva foscor
trovare la meva llum,
que de ben segur,
tots la tenim.
Mirar-te es un plaer,
em fas sentir plena
i amb esperança.