LLUNA

Un relat de: Nil

Oh! lluna,
que en fer-se fosc
majestuosa apareixes.
Fent de farell de l’espai
per a ton germà blau,
el vell planeta Terra.
Sense la teua tènue claror,
la nit fora tenebrosa
i mai no hauríem viscut pas...
passions com les que
adesiara despertes. Ullprens
quan et transvesteixes.
Ets tan magnetitzant que això
fa que la vida nocturna
esdevingui màgic espill
de ta beutat excelsa.
Eclipsada a voltes
per un somnàmbul
núvol negre.

Comentaris

  • Astre sempre inspirador i tant més...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 16-04-2018

    La lluna, la pruna.
    La lluna d'infants, de bruixes, de gats.
    La lluna cíclica com les dones.

    A la lluna no se l'ha de mirar massa estona, em va aconsellar una dona gran que cada dia la mira (poca estona, suposo, però anant sumant estones...hehehe). Va afegir que si es demana un desig a la lluna no ha de ser massa gran. Perquè és traïdora i no recordo ja -el meu cap perd, acabaré delirant en un frenopàtic?- l'exemple que em va contar. Massa informació a la clepsa, cal esporgar.

    La lluna la tinc al rostre jo: hi tinc tot ple de 'lunares', no pas pigues, fent constel·lacions. M'hi he avesat. Ho deuria pactar abans de venir si és que abans de venir es pacta res (karma i tota la pesca que, en part, hi crec, sense casar-m'hi).

    La lluna és la gran piga de la nit. La piga blanca.

    La lluna plena de cràters amb secrets o que segreguen gasos per a nodrir els bojos de la bona bogeria. I blablablà.

    El relat aquell meu amb tants monosíl·labs requeria mots d'una síl·laba -els màxims possible- en participar a un repte dels del fòrum de RC en què la condició era aquesta. El tema, en aquell cas, lliure. em va derivar cap a un espai natural i una actitud observativo-contemplativa. Això renova, cura. Fa tanta falta!

    Mena

  • Rebovinant...[Ofensiu]
    Nil | 28-03-2018

    Gran mercès Lluís per aquests comentari teu. Fins ara no l'havia copsat encara. Com sempre, les teves apreciacions, m'encoratges a seguir poetitzant les experiències viscudes de la meva vida. Salut, Nil.

  • Misteri[Ofensiu]
    Lluís Pagès | 17-12-2017 | Valoració: 10

    El títol del meu comentari és la sensació que em transmet el teu poema. Però és un misteri que tranquil·litza, que no desperta cap por, és una sensació de curiositat sana que t'envaeix el cervell i que no t'abandona fins al final del darrer vers. La gran senzillesa del vocabulari és el que el fa un poema molt ben parit, que no deixa indiferent. A seguir creant, Nil!

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 07-07-2017 | Valoració: 10

    Un poema preciós. M encanta

  • Atracció [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 06-07-2017 | Valoració: 10

    És increïble com ens atreu la lluna. Molts poetes han escrit sobre això. T'afegeixo a la llista. Una forta abraçada. A l'eix

  • Quin poema més bonic![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 25-06-2017 | Valoració: 10

    La lluna bruixa, encisadora, enganyosa i, al mateix temps, còmplice d'amors nocturns
    és un tema ideal per a fer un poema com el que has fet tu, amb sensibilitat i mestria.

    Jo n'he escrit molts de poemes a la lluna. Des de tots els punts de vista i, com dius tu, la seva llum s'apaga, de vegades, darrere d'un vel de núvols.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Nil

Nil

39 Relats

268 Comentaris

20267 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
. Estació Arc de Triomf - BARCELONA
. Nu, autoretrat meu reflectit al mirall, fet amb el mòbil. Any 2006.
. (Amb) -Tacte! : nildepoesia@gmail.com

. Esborra força cops si vols escriure coses dignes d'ésser llegides, (Horaci).