Lluna plena - Capítol 6

La Laia, no va dir res a ningú del que havia passat, però tampoc va tornar a casa d'en Marc.
Ell va continuar la seva vida com si res. L'únic que l'inquietava, era l'absència d'en Jaume, l'hi mancaven els ànims que acostumava a donar-li i també se l'hi anava buidant el calaix dels diners.
Va començar a fer indagacions per els llocs on freqüentava, i ningú podia dir-li res de ell, tret de que feia molts dies que no el veien.
Necessitava parlar amb algú, amb algú que l'entengués o potser sols que l'escoltes.
Va recordar la Laia, es va adonar que feia dies que no hi anava, va recordar el perquè, no tenia ganes de disculpar-se. Ella també ho havia volgut. Però potser si que havia estat massa groller i dur amb ella. Treien forces de la seva feblesa, va sortir amb direcció a la casa on vivia amb la seva avia i el seu germà. L'hi va costar travessar el poble. Un resort intern, feia que se l'hi dispares una mena d'angoixa.
Va trucar el timbre i l'avia Antònia, el va rebre amb una gran alegria, el va fer entrar tot arreglant les coses al passar, el va fer seure al millor seient i va cridar la Laia amb eufòria. Aquesta no va entrar amb gaire bona cara, i va saludar-lo amb una veu quasi imperceptible, que va enutjar la seva avia, recriminant-li el tracta dispensat a tan il·lustre personatge.
-Nena que n'ets de poc agraïda amb el senyoret Marc, quina salutació mes poc efusiva, tant que han fet ells per nosaltres. Porta-li un gotet d'aquell vi tan bo que va portar en Damià, i talla-li in bon tros del pa de pessic que acabes de fer.
-Veig que ja ha tornat a venir. Deu voler que torni la nena a netejar. Ja vaig dir-la-hi a la Laia que no trigaria gaires dies a tornar. El senyoret Marc no sap viure en cap altre lloc. Aquí es viu molt be, tranquil i sense el tràfec d'altres llocs.
Els ulls d'en Marc varen trobar-se amb els de la Laia, i va comprendre el que li deien, va sentir una mena de vergonya i va pensar que s'havia portat com un animal amb aquella pobre noia, que sempre havia sigut tan amable i servicial amb ell.
La Laia va fer mitja volta i va aparèixer amb una safata amb el que la seva avia l'hi havia encarregat, va dipositar-ho al davant d'en Marc sense mirar-se'l i ell va poder apreciar la vermelló que havia encès les seves galtes i la lleu tremolor de les seves mans.
En Marc no va poder empassar-se res del que l'hi havia donat.
Abans que l'avia podes dir res. En Marc va comprendre que la Laia no havia dit res. I tot sobre actuant, va començar a parlar sense gaire solta, repetint el que l'avia havia dit abans, sense posar punts ni comes. Total que va tenir la barra de dir que efectivament, ara que havia tornat, la Laura podria tornar a anar com sempre a netejar-li la casa, no en va tenir prou, que encara es va enredar mes dient-li a l'avia que tenia una neta excel·lent, neta , amable i bona cuinera, de manera que havia pensat a pujar-la-hi el sou. L'avia va somriure amb orgull i agraïment, però la Laia, tot i la ràbia, vergonya i el poc domini de si mateixa que li provocava el fet de veure'l, va dir-li volent mostrar duresa, que esperava que sabes millor la seves qualitats que el seu nom. En Marc va fingir presa i tot saludant amb cortesia va marxar amb rapidesa.
Va refugiar-se a casa seva amb un mal humor que se'l emportaven els dimonis.
La Laia treien forces de la feblesa, va proposar-se continuar-hi anant, però dient-se a ella mateixa que mai mes tornaria a passar, tampoc l'hi tindria cap altre detall, ni l'hi cuinaria i si podes, ni li parlaria.
Aquell mateix vespre, ja la nit entrada, en Damià va trucar la porta d'en Marc, aquet va tenir un fort esglai al veure'l, imaginant mil coses que podien dur-lo allà, menys la que va dir-li. Mig embarbussat, va dir:
Marc tens que ajudar-me, crec que en Jaume es mort.