Lluna plena - Capítol 10 i últim

Al aeroport Charles De Gaülle, podia veure's un Marc abatut esperant pujar al primer vol cap a casa. El trajecte se l'hi va fer llarg i pesat.
Quan finalment va arribar, es va sentir mes sol i desgraciat que mai. Després de prendre's una copa, va quedar adormit al sofà.
Va passar dies vivint com un autòmat, sense adonar-se de res. La Laia va anar-hi com sempre i es va espantar del estat en que va trobar-lo, fins al punt que va telefonar a la mare d'en Marc que va presentar-se el mateix dia. Realment estava fotut, va quedar-se un parell de dies, però en Marc va demanar-l'hi que marxes, no volia explicar a ningú el que l'hi havia passat i la seva mare encara que de bona fe, no feia mes que atabalar-lo.
Ella va anar-se'n preocupada, però havia fet un tracte amb la Laia perquè cada dia l'hi dones una mirada, i l'informes si empitjorava.
La Laia va complir la seva promesa, però no va fer saber a ningú que cada cop el veia mes feble. En Marc va acabar no volent llevar-se del llit. La Laia es va instal·lar a l'habitació del costat, i el va cuidar, tant be com va poder. Les nits de malsons, ella hi anava i s'escoltava el nom de Maria fins la sacietat.
Poc a poc en Marc va anar deixant de pronunciar aquell nom i una mica mes conscient, veia la cara de la Maria que s'anava tornant em la de la Laia. Va ser una crisis llarga i difícil de superar.
Finalment va tornar a entrar al seu estudi i no va poder resistir-se a l'atracció que tenien per ell els pinzells i els colors. Va pintar, i això el va anar ajudant en la seva recuperació.
La Laia un cop va veure'l refet, va dir-li que ja no tornaria mes. Es casava amb un noi de Figueres i aniria a viure allà.
En Marc va trobar-la a faltar, encara que últimament nomes havien parlat lo imprescindible. Tots dos tenien present aquell dia, encara que de maneres diferents.
Ell va caviar l'estil de pintar, ja no hi havia tanta fúria, ni tant de color, era com s'hi s'hagués empeltat una mica del caràcter de la Laia. Va presentar la seva obra a varies capitals europees, va viatjar, va mantenir el contacte amb altres pintors, i no podia queixar-se del lloc que s'anava fent en el mon de l'art.
Sempre però, passava temporades al vell casalot per recuperar energies, i retrobar-se a si mateix.
L'hi seguia agradant contemplar la lluna a traves dels vitralls de l'últim pis, sobre tot les de lluna plena, quan hi havien núvols que coquetejaven amb ella.
Tornava a experimentar el mateix, però ara la cara que se l'hi apareixia entre les ombres era la de la Laia.
Potser per això pintava tan be, perquè sempre tenia l'anima torturada pel que hauria volgut, i mai havia sabut retenir.