Lluna blanca i platejada

Dolça i tendra imatge de l'amor, la lluna representa molts cops més de nosaltres mateixos que el nostre rostre.

Bé, no se si podré comentar res més en la teva setmana, perquè demà estic fora, però en conjunt m'han encantat els teus relats i els teus poemes, on amb veu crítica, pero amb tendresa, amb alegria però sense oblidar la tristor, ens fas una imatge de la vida quotidiana o de la infantesa, de la feina, o de l'amor, potser no fas poesia, però ets una poeta de la realitat.

Felicitats, escriptora del que tots no volem veure, i volem oblidar.

perquè l'he llegit i he pensat: és xulo, té molta cantarella, i acte seguit he vist que els que s'hi entenen elogiaven el ritme de la poesia... doncs això, que deu tenir tant ritme que fins i tot els que no en tenim ni idea ho copsem!

...pels comentaris.

LLIBRE

Hola Llibre!!
com estem?? jo aquí una mica malaltona... però bé, a qui li importa? jejeje!
aquest poema teu m'ha encantat!! té alguna cosa que enganxa... no sé què... però encisa. Dius que no ets bona poetessa... com series si ho fossis!
Com la mistika, dic que podries ser la meva mare... (aquesta web té aquestes coses curioses, l'edat no compta per a res)... així que, si vols llegir alguna cosa meva t'estaria molt agraïda... de veritat...
ara des del 18 d'octubre que no em surt res... però espero que ben aviat tingui material nou!
adew, noia!!!
aNNNa.
sempre escrivint!!!

la música de fons. Un 10 pel ritme, sincerament molt ben aconseguit.
Saps? m'ha cridat l'atenció la data d'aquest poema i el de l'anterior. 1982. L'any que jo vaig néixer!
Una abraçada

Vicenç

wola llibre,
el meu pseudònim és mistika i ja q dius q tens un llibre publikat em podries dir el teu nom i el títol del llibre?
m'ha agradat el teu poema, però més a partir de la 2a vegada que le llegit jejeje.
la veritat és que per edat podries ser la meva mare i per això t'ancoratjo a llegir els meus relats, tu q tns més experiència q jo.