Cercador
LLUM TÈNUE
Un relat de: brins- Compartir:
“Quants records em porta la llum d’aquell fanalet que parpelleja al costat del banc, Eduard…” diu la Roser al seu marit mentre rega les flors del balcó, geranis, petúnies i clavellines. La claror del fanalet és fràgil, gairebé tímida, no vol destorbar la intimitat de les parelletes que se li apropen per descobrir sentiments novells, però la Roser hi passeja la mirada perquè per a ella mai no s’ esgota la perfecta llum; el temps no es fa vell. Els seus cabells ja són de plata, però recorda perfectament les moixaines que s’havien intercanviat en aquell banc l’Eduard i ella quan començaven a trobar el gran miracle de la vida: l’amor!
Quan la lluna comença a tenir son i la Roser ja té al pit un incendi de records que li amaren les venes, diu al seu home que necessita descansar; guarda la regadora en un racó del balcó i deixa de resseguir amb la mirada aquella llum llaminera de mel i d’estrelles que forma part del present i del passat. Les flors la miren compadides i commogudes; saben que al balcó no hi ha ningú…saben que la Roser viu sola. El que ignoren les flors és que quaranta-set anys de convivència fan que l’amor sigui llum inextingible que sempre troba camins de retorn per poder somniar.
El dolor dolor més agut seria haver de creure que l’Eduard ja no la pot escoltar…
Comentaris
-
Encantador[Ofensiu]reusenca | 23-10-2015 | Valoració: 10
Encantador pel seu llenguatge i pels sentiments que traspua. L'absència i la presencia d'allò que ja no hi és i que per altra banda no morirà mai.
Quina meravella saber-ho expressar!
Una abraçada
-
Participació a la convocatòria[Ofensiu]AssociacioRelataires | 17-10-2015
Benvolguda autora, benvolgut autor,
Perquè el teu conte formi part de la convocatòria del Concurs ARC de Contes Infantils 2015 "La llum", necessitem ens facis arribar un correu a l'adreça electrònica concursos.arc@gmail.com, especificant en l'assumpte del correu: "Concurs ARC de Contes Infantils 2015 - Conte". En aquest correu s’inclourà l’enllaç al conte publicat en la web Relats en Català i un document “plica”. Al document “plica” figurarà el títol del conte, el nom i els cognoms dels autors o autores, la data de naixement, l’adreça, el telèfon de contacte i el nom d’autor/a amb el qual vol constar al volum recopilatori. Si es tracta de menors d’edat, cal adjuntar també l’autorització dels pares o tutors legals per participar en aquest concurs.
Gràcies,
Comissió de Concursos
Associació de Relataires en Català -
Sentiments a flor de pell.[Ofensiu]Joan Gausachs i Marí | 12-10-2015 | Valoració: 10
Sentiments a flor de pell.
Amb delicadesa i amb poquíssimes paraules has descrit els teus records...
Segur, segur que l’Eduard ha escoltat les paraules de la Roser.
—Joan—
-
Tendresa[Ofensiu]Gemma Matas | 08-10-2015
Un relat molt maco i ple de sentiment. Amb poques paraules dius moltes coses...
Una abraçada, feia temps que no coincidíem
Gemma
-
Records[Ofensiu]Naiade | 05-10-2015 | Valoració: 10
Un poema intimista, ple de sensibilitat . Evoca records passats que encara fan vibrar i viure moments intensos a la llum de qualsevol fanalet real o imaginari
Una forta abraçada -
Encisador[Ofensiu]Illadestany | 24-09-2015 | Valoració: 10
Deliciós, delicat com les ales de la papallona, delicat, blau, tendre, lluminós.
-
A mi també ...[Ofensiu]Bonhomia | 18-09-2015
... em passa, això de la compassió. És clar, és perque som humans. Però sí, tenen tentacles mortífers, és horrorós. Merci pel comentari, Pilar.
Sergi : ) -
És molt tendre, ...[Ofensiu]Bonhomia | 15-09-2015 | Valoració: 10
... i sí, també trist. Però ho enfoques d'una manera que deixa una certa dolçor després de llegir el relat, que sembla fet amb molt de sentiment i comprensió. És aquella tendresa de que sempre hi ha un demà, de la llum que no se'n va, de no haver-ho perdut tot, d'un camí que segueix, sigui amb angoixa o amb menys angoixa, es comprèn, però que hi deixa l'esperança aquella humana tan extranya que tenim per a no oblidar i pensar que la persona estimada, malgrat tot, hi és.
Sergi : ) -
Parlar sense paraules[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 10-09-2015 | Valoració: 10
No cal pronunciar paraules per parlar; pensant, n'hi ha prou. Els teus interiors són únicament teus i hi pots parlar quan vulguis, oralment o en silenci o regant les plantes o cantant. Un relat d'ànima sentida com tu. Una forta abraçada, Pilar.
Aleix
-
què bonic Brins ![Ofensiu]joandemataro | 06-09-2015 | Valoració: 10
ets una mestra, una artista de les paraules i dels sentiments més delicats i mel.liflus
records i petonets
joan -
Precios[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 05-09-2015 | Valoració: 10
Un relat magnific
Montse
Valoració mitja: 10
